MY POEMS

FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature

SONET A CAL CAMILO Cada cop que les festes senyalades Arriben, tu les copses ensucrades, Oferint-me dolços fets amb tendresa Que jo em menjo amb delicadesa Puix que són màgiques obres d'artista: De la tristesa en creen un somriure; És l'energia que ens falta per viure, Són les notes que un violoncel·lista Ha compost perquè algú les escolti Mentre observa les rogenques postes De sol, cada vesprada, i el transporti Pels records perduts de la seva infància. Cauen, de pluja, les primeres gotes, Ans ixo per tornar: ton do m'assacia! Phoenix of the Literature

TENDRESA HIVERNAL Embromats estaven els nostres ulls Desprès d'aquell primer bes nadalenc Puix que d'alegria, ben caramulls, Mos hàlits es glatien: l'un, pruïjenc D'efusió; l'altre, frisós de privar, Àdhuc d'incloure el teu lirisme A la seva psique, per albirar, Junts cada aurora i un magnetisme Harmoniós amb llurs pigments seràfics. Érem dos individus joànics Fruïnt dels nostres cossos en la nit: Nogensmenys un xic versàtils car ara Tu m'estimaves i adés jo t'odiava; En la llei, mos elfs s'uniren al buit. Phoenix of the Literature

MÀGICS NESPRERS Els nesprers han estat glaçats pel rou, Presumint de ser nuvis amb llur jou Nupcial. El Gregal havia esquilat Lo seu brancatge i la frondositat Conclogué, provocant l'envelliment. Així doncs, en arribar l'últim mes, I amb aquest, l'hivern, efusivament Finà la fal·lera. Que despuntés Com a punta de jorn fan sos rajos De sol, es delien tots ells; ans xàfec Rere xàfec, es podrien ets troncs Cada cop més, fins que ni calaixos S'en pogueren fer. Àdhuc, amb un càvec, D'aquests, un fuster, n'hagué dos bells joncs.

EL TREN DE LA MORT I així és la vida: un tren que a la via Circula veloç com una gasela; Alguns pugen, d'altres baixen... Dia Rere dia apareix una esquela Nova. És la mort de tots els planetes; S'apaga la flama dels cometes: No ostentes la vivacitat d'abans; Ja no tens el teu destí a les mans Surts del cau i el xaloc, com un tigre, Rugint no et deixa gaudir del darrer Alè: t'ataca i et fereix cruelment! Sota la saviesa d'un vell pomer, T'enterra. Ella anuncià, amb un xiscle, Sa victòria mentre bufava el vent.

Aquesta entrada, és una entrada simbòlica perquè com qualsevol altre poeta, el més important per mi és plasmar els meus sentiments, les meves emocions i els meus punts de vista sobre diversos temes d'actualitat o pel que fa a la vida en general, en forma de poesia. Per això, no demano cap felicitació envers als premis obtinguts; només demano més seguidors i crítiques constructives perquè un bloc de poesia i/o literatura en general, es nodreix a través dels seguidors i dels comentaris que fan, doncs, per què calen premis si el més important és trasbalsar els sentiments del lector? Tot i així, en aquesta entrada, trobareu els premis de poesia obtinguts durant aquests darrers anys en diferents apartats. Espero que disfruteu igual que jo he disfrutat amb la recompensa per la meva intensa i curta vida literària que tot just acaba de començar. WATTPAD : 1r premi al repte 5 del concurs reptes de @Juntos_Somos_Poesia titulat DESAFIANDO A SHAKESPEARE pel meu poema OD

L'EMBRIAGUESA DE LA MORT Embriagat pel beuratge d’un calze Oeixo el parrupar que fa un moixó; Em fixo, atuït, en un vetust salze Malgrat que al costat tingui un escurçó. Un cop m’ha clavat les seves espines, El seu túixec flueix pels llimerols; La meva sang es glaça i fent tentines, Copso l’idíl·lic so dels flabiols. Ànimes serafines em reberen Entre cridòries i afalagaments; Algunes libacions de condol feren, Novament, del firmament, foguerades D’astres atzurosos i coalescents, Recordant mos besos i abraçades. Phoenix of the Literautre

UN PECAMINÓS I SOFERT ROSER De sutge, oh!, tristíssimes rouredes; Arlequinats turons, daurades valls. De nit em perdia per les fagedes, Convertint els somnis en encenalls. Un fred vespre, en eixir de casa, Vaig veure udolar els llops als estels; Una donzella em clavà una espasa, Oblidant tot roser eteri i excels. Ara cavalco pels edènics camps, Amb una euga enèrgica com els llamps, Percebent l’emanació del mester. Incoat de l’encís d’un llimoner, Ell em va fer capir que la volença, És una pecaminosa volença! Phoenix of the Literature

CAMÍ CAP A LA MORT L’ombra m’està perseguint per un bosc, Submís en el foc etern car és fosc. Sento els miols daurats d’un gat salvatge; Veig sos ulls grocs entre lo brancatge, D’un arbre que s’alça majestuós, Amb el seu vermell encès i pompós. És l’ira erigida del vol d’un corb Que ha sucumbit, congelat en un torb. S’ha extraviat la meva valisa, Escampant els sentiments en la brisa. El seu verí letal fou l’huracà Que em transportà com si fos un gavià, Pels crims ignominiosos del govern: Tirànic i corrupte; fou el nostre infern. Phoenix of the Literature

FINAL FELIÇ   Malgrat la llum auroral del matí, La pugna atiava el foc d’un llumí Sorgit dels flocs de sang i metralla Que queien, occint amb una dalla, La tendror d’una vinya i la flaire Dionisíaca, desprenent en l’aire, Un blanquinós i malèvol vapor; Ungia de pors es nostre valor I ennegria el coratge del mamut; Entre tots el van fer submís i mut. Però el mestral i la tramuntana, Fent-los ostatges amb una gebrada, Ens salvaren, ens alliberaren; La victòria feliçment celebràrem.   Phoenix of the Literature

CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature

ESTAT OPRESSOR A trenc d'alba s'apaguen els fanals, Escoltant els aleteigs dels pardals, La gent es deixa perdre pels comerços; En els seus pensaments estan immersos. Els bulevards s'omplen de cridòries Car la ciutat s'ha aixecat en flames: Contenidors cremant i barricades; Han mort calcinades ses apòries. Corrent, s'amaguen els manifestants: Són perseguits per la policia; Al port es besen dos joves amants. Un periodista fotografia, Els actes vandàlics que presencia; La pugna fou sorgida dels bergants. Phoenix of the Literature

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature

ALEGRIA PERDUDA EN L'ANHEL FOLL DE L'OR Ets rajos tenyíen d'escarlata Sa besllum de sa lluna albina; Semblava una immensa fogata, Ambre com sa resplendor alpina. Novament he vist s'albada néixer Percebent ses onades turqueses; Es teu esperit va aparéixer D'entre sa foscor de ses tenebres. Vas ser l'harmonia d'aquell dia, Amb el teu esguard verament candent; L'acord de la teva melodia. Radiant i càlid, ha estat acollent; Em va fer recuperar l'alegria Perduda, anhelant l'or follament. Phoenix of the Literature

PRESONER DE GUERRA Es sol crepuscular s'havia post Mentre ens menaven per un congost; De cop dispars i crits tots sentírem, Recordant ses bombes, ens estremírem. Ets guies anaven uniformats; Alguns d'ells estaven ensangonats. Ens amenaçaven amb sos fusells, Tractant-nos com si fóssim sos vedells. Quan ens autràrem per descansar, La majoria volgué escapar, Ans el temor ens retingué allà. No volíem perdre la llibertat, Ni tampoc els que havíem estimat; Almenys, l'esperança, no morirà! Phoenix of the Literature

TARDOR ESPIRITUAL Aquesta horabaixa has copsat l'om Com envellia, afligint ton cor Puix que ses fulles perdien tot l'or Dansant en el vent, a ulls de tothom. Sotjant una noia de bruns cabells, Una sageta solcava el cel. Ignívoma encengué els més bells Llavis rogencs que desfeien el gel. Un somriure ocàs es dibuixà En el seu fresquívol rostre d'argent Que des del primer instant t'entendrí. La dea harmoniosa començà A teixir els mots d'un cant serafí; La tardor s'apropava lentament. Phoenix of the Literature

ODA A CUPIDO L'atzur auroral Que és reflectit en les aigües Cristal·lines; bellament platejades Mentre sento la remor de l'oreig Fent dansar tos daurats cabells, La tramuntana que gronxa Les nítides ones Observades per la dea Que corre lascivament privada Per la sorra que humiteja Els seus branquillons de roser, La dolça mel dels seus llavis, El robí que batega rítmicament Seguint la melodia melangiosa; El cant dels ocells, L'aleteig intrínsec de les papallones Deixant-se dur pel vent, La primavera dels seus estels Que brillen quan el cel nocturn Em du els records, De les tecles del piano Abandonat en el desert De les deixalles d'aquells somnis Que foren l'alegria dels nens Ara, vells amargats, Engolits pel buit; Pel negre, pel gris, pel blanc, Pels malsons creats, Per aquella humanitat, Podrida per l'avarícia, la gelosia, I la violència apreciades Per aquells que maltracten al poble; Titelles d

RÍOS DE SANGRE Fluyen ríos de sangre. Flores bellas en otoño nacen. Corazones de hielo, cada tarde, Hebrios de amor en los árboles yacen. Amanece, ya, temprano. El invierno se ha ido y aún no ha llegado, Con su calor, el verano La primavera sin sus lindas golondrinas ha empezado. Bailan sin bailar, Bajo la lluvia, jóvenes parejas; Mientras la niebla cubre el mar. Como gaviotas y estrellas, Es la dulzura que sienten al bailar, Las jóvenes parejas.

SENTIMENTS A FLOR DE PELL Sentiments a flor de pell Son les imatges dels teus parents Que han lluitat per emancipar La seva nació, defensant, els seus drets I les seves llibertats. Passant les pàgines de l'àlbum, Un llibre ple de savis records, On cada pas, cada gest, cada paraula, Cada mirada, cada fet, cada alegria, Però també cada plor; Instants de la vida que han viscut, Emocions que en llàgrimes han estat guardades! Gràcies a ells estàs aquí: Has d'aprofitar cada moment Car el temps passa com les instantànies Que en un projector estàs veient. No t'has d'ensorrar en els moments difícils, Has de ser valent: Combatre el mal, fer el bé Per aportar la llavor necessària I quan esdevingui fruit Doni a la humanitat, un futur fructífer Positiu per a tots els qui habitaran Aquest bell planeta que ens estem carregant! 

MÁGICO AMOR Bajo la luna, en el mar, Abrazados en silencio, Observamos como la lluvia Cae dulcemente En el horizonte celestial. Buitres de hielo Y gaviotas de papel Se deslizan entre las lágrimas Luminosas en el cielo. Mientras el sol de madrugada Derrite el amor Como helado entre los labios Ardientes de alcohol. La pasión de los ángeles; Nuestro sueño en verano: Pasajero entre las nubes, Las manos de una linda Muchacha. Con cabellos de carbón, Bailando bajo el astro rey, En una noche De heridas y dolor, Quitándote las espinas, De una hermosa flor.  El otoño de tus ojos, La primavera de tus senos, Besándonos entre lirios, Pasamos el invierno.