Passa al contingut principal

L'EMBRIAGUESA DE LA MORT

Imatge
Escrita per
L'EMBRIAGUESA DE LA MORT
Embriagat pel beuratge d’un calze
Oeixo el parrupar que fa un moixó;
Em fixo, atuït, en un vetust salze
Malgrat que al costat tingui un escurçó.

Un cop m’ha clavat les seves espines,
El seu túixec flueix pels llimerols;
La meva sang es glaça i fent tentines,
Copso l’idíl·lic so dels flabiols.

Ànimes serafines em reberen
Entre cridòries i afalagaments;
Algunes libacions de condol feren,

Novament, del firmament, foguerades
D’astres atzurosos i coalescents,
Recordant mos besos i abraçades.
Phoenix of the Literautre
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

Escrita per
IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT

Escrita per
LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

FÈNIX ANGELICAL

Escrita per
FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature
Publica un comentari a l'entrada
Més informació