FÈNIX ANGELICAL
Els ocells havien cantat el dol
Consumint lentament el meu ésser;
Ella havia mort, deixant-me aquí sol,
Però d'entre les brandes va renéixer.
Va ser la sobirana de la llum,
El fènix de la llei amb el seu perfum
De fruits del bosc i la seva ufanor
Enjoiada amb l'alba de sa blanor.
Enarborava els nostres somriures,
Justant amb serenor el pessimisme.
Predicava l'humanitarisme.
Els seus desitjos eren mos queviures:
Creia que l'escunç era la vida
Feta de flors de la melangia.
Phoenix of the Literature
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada