Passa al contingut principal

PRESONER DE GUERRA

Imatge
Escrita per
PRESONER DE GUERRA

Es sol crepuscular s'havia post
Mentre ens menaven per un congost;
De cop dispars i crits tots sentírem,
Recordant ses bombes, ens estremírem.

Ets guies anaven uniformats;
Alguns d'ells estaven ensangonats.
Ens amenaçaven amb sos fusells,
Tractant-nos com si fóssim sos vedells.

Quan ens autràrem per descansar,
La majoria volgué escapar,
Ans el temor ens retingué allà.

No volíem perdre la llibertat,
Ni tampoc els que havíem estimat;
Almenys, l'esperança, no morirà!

Phoenix of the Literature
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

Escrita per
IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL TEMPLE DE L'AMOR

Escrita per
EL TEMPLE DE L'AMOR Oh partenó dels llops de mar, El teu turquesa, el sol fa gentilment brillar! Contemplat per éssers vils, hipnotitzats, Danses amb Neptú i llurs fills divinitzats! Des del meu petit però embalumat balcó De fusta d’alzina, mil·lenària i corcada, Observo com ix Afrodita, lascivament privada Entre barques, en el nocturn i infinit horitzó! El tímid vent de llevant, Feia la teca llarga i daurada cabellera Moure’s com les onades: Sempre cap al davant! Fent conjunt amb el teu encissador somriure, Tu eres totes les divinitats pintades, Incloent la més cornuda Hera: Despullada com el vent, eternament lliure!
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

¡NO ME DEJES SOLO!

Escrita per
¡NO ME DEJES SOLO! Estoy encerrado En una celda, esperando, La hora de reunirme  Con los buitres y las estrellas Sangrientas por las heridas De nuestra relación. ¡No me dejes solo!, Quiero ver tu tristeza, Las manos suaves que estuvieron, Entre mis dedos de carbón; Ahora, como espinas, Estan rasposas, llenas del barro Que nos hundió  En el infierno del dolor. Fuiste la luna de mi pasión, El sol de media tarde; Fuego ardiente, agua helada Olas de amargura, Rayos de amor. Pura, como el alma, te odio, Te quiero rota, pulvorienta Como aquellas noches Donde murieron jóvenes parejas En el mar corrumpido De nuestros sueños, hechos la envidia De la decadente humanidad.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació