Passa al contingut principal

MÀGICS NESPRERS

Imatge
Escrita per
MÀGICS NESPRERS
Els nesprers han estat glaçats pel rou,
Presumint de ser nuvis amb llur jou
Nupcial. El Gregal havia esquilat
Lo seu brancatge i la frondositat

Conclogué, provocant l'envelliment.
Així doncs, en arribar l'últim mes,
I amb aquest, l'hivern, efusivament
Finà la fal·lera. Que despuntés

Com a punta de jorn fan sos rajos
De sol, es delien tots ells; ans xàfec
Rere xàfec, es podrien ets troncs

Cada cop més, fins que ni calaixos
S'en pogueren fer. Àdhuc, amb un càvec,
D'aquests, un fuster, n'hagué dos bells joncs.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

Escrita per
IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

CIRERER AFRODISÍAC

Escrita per
CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

DEESSA MORTAL

Escrita per
DEESSA MORTAL Feies mitja, escoltant Bach; les orenetes voleiaven seguint la melodia i el compàs; t'asseies en una roca per a contemplar, com les onades ballaven en el mar. Els rajos de Sol, t'acaronaven les galtes rosades; les teves trenes platejades, semblaven or; te les acariciava, tu estaves callada; escoltant els batecs del meu cor. Prenyada estaves; ho notava, les patades del bebè; encisadores a la meva galta; com dues llunes, els teus ulls brillaven. Com perles precioses, junts estàvem; t'aixecares anunciant-me , que el paradís et cridava. Vas desaparèixer en les aigües, de l'oceà turquesa que ens envoltava; no et vaig tornar a veure, "per què ho vas fer?", t'ho vaig preguntar, trist al vent. Tornares per demanar que t'acompanyés; em vaig negar car no ho volia fer; llavors vas esfumar-te definitivament.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació