ODA A CUPIDO L'atzur auroral Que és reflectit en les aigües Cristal·lines; bellament platejades Mentre sento la remor de l'oreig Fent dansar tos daurats cabells, La tramuntana que gronxa Les nítides ones Observades per la dea Que corre lascivament privada Per la sorra que humiteja Els seus branquillons de roser, La dolça mel dels seus llavis, El robí que batega rítmicament Seguint la melodia melangiosa; El cant dels ocells, L'aleteig intrínsec de les papallones Deixant-se dur pel vent, La primavera dels seus estels Que brillen quan el cel nocturn Em du els records, De les tecles del piano Abandonat en el desert De les deixalles d'aquells somnis Que foren l'alegria dels nens Ara, vells amargats, Engolits pel buit; Pel negre, pel gris, pel blanc, Pels malsons creats, Per aquella humanitat, Podrida per l'avarícia, la gelosia, I la violència apreciades Per aquells que maltracten al poble; Titelles d