Passa al contingut principal

PREMIS

Imatge
Escrita per
Aquesta entrada, és una entrada simbòlica perquè com qualsevol altre poeta, el més important per mi és plasmar els meus sentiments, les meves emocions i els meus punts de vista sobre diversos temes d'actualitat o pel que fa a la vida en general, en forma de poesia. Per això, no demano cap felicitació envers als premis obtinguts; només demano més seguidors i crítiques constructives perquè un bloc de poesia i/o literatura en general, es nodreix a través dels seguidors i dels comentaris que fan, doncs, per què calen premis si el més important és trasbalsar els sentiments del lector?
Tot i així, en aquesta entrada, trobareu els premis de poesia obtinguts durant aquests darrers anys en diferents apartats. Espero que disfruteu igual que jo he disfrutat amb la recompensa per la meva intensa i curta vida literària que tot just acaba de començar.

WATTPAD:






Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

Escrita per
IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL TEMPLE DE L'AMOR

Escrita per
EL TEMPLE DE L'AMOR Oh partenó dels llops de mar, El teu turquesa, el sol fa gentilment brillar! Contemplat per éssers vils, hipnotitzats, Danses amb Neptú i llurs fills divinitzats! Des del meu petit però embalumat balcó De fusta d’alzina, mil·lenària i corcada, Observo com ix Afrodita, lascivament privada Entre barques, en el nocturn i infinit horitzó! El tímid vent de llevant, Feia la teca llarga i daurada cabellera Moure’s com les onades: Sempre cap al davant! Fent conjunt amb el teu encissador somriure, Tu eres totes les divinitats pintades, Incloent la més cornuda Hera: Despullada com el vent, eternament lliure!
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

¡NO ME DEJES SOLO!

Escrita per
¡NO ME DEJES SOLO! Estoy encerrado En una celda, esperando, La hora de reunirme  Con los buitres y las estrellas Sangrientas por las heridas De nuestra relación. ¡No me dejes solo!, Quiero ver tu tristeza, Las manos suaves que estuvieron, Entre mis dedos de carbón; Ahora, como espinas, Estan rasposas, llenas del barro Que nos hundió  En el infierno del dolor. Fuiste la luna de mi pasión, El sol de media tarde; Fuego ardiente, agua helada Olas de amargura, Rayos de amor. Pura, como el alma, te odio, Te quiero rota, pulvorienta Como aquellas noches Donde murieron jóvenes parejas En el mar corrumpido De nuestros sueños, hechos la envidia De la decadente humanidad.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació