ODA A CUPIDO
L'atzur auroral
Que és reflectit en les aigües
Cristal·lines; bellament platejades
Mentre sento la remor de l'oreig
Fent dansar tos daurats cabells,
La tramuntana que gronxa
Les nítides ones
Observades per la dea
Que corre lascivament privada
Per la sorra que humiteja
Els seus branquillons de roser,
La dolça mel dels seus llavis,
El robí que batega rítmicament
Seguint la melodia melangiosa;
El cant dels ocells,
L'aleteig intrínsec de les papallones
Deixant-se dur pel vent,
La primavera dels seus estels
Que brillen quan el cel nocturn
Em du els records,
De les tecles del piano
Abandonat en el desert
De les deixalles d'aquells somnis
Que foren l'alegria dels nens
Ara, vells amargats,
Engolits pel buit;
Pel negre, pel gris, pel blanc,
Pels malsons creats,
Per aquella humanitat,
Podrida per l'avarícia, la gelosia,
I la violència apreciades
Per aquells que maltracten al poble;
Titelles de l'infern
Creat pel miserable Déu
Que un dia vaig conèixer,
Em recorda la falta de tendresa,
Solidaritat i comprensió
Que han construit
La hostilitat d'aquest món:
La pluja àcida,
La neu i el gel dels tètrics acords,
L'àrida llum del sol
Provocant la misèria,
La sequera de l'única harmonia:
Els rius, la vida,
La sang, la mort,
La música, les últimes notes,
De la Suite de l'Amor!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada