Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2019

POEMA DEDICAT A LA MIREIA BAENA

Cabells atzabeja són els teus. Ulls petits, alegres, dolços, tímids, plens d'amor com els déus. Llavis carnosos i tendres, són els que fan renéixer la pau de les seves cendres. Fas de llum els dies de boira. Dels dies tristos, la teva bondat i el teu somriure, en fan glòria. Per agrair-te això et faria, un bes ple d'afecte i sota la lluna t'abraçaria. Ets un àngel i un sant. Un preuat tresor: la més volguda felicitat! La teva veu és un encant! De la dessolada tardor en fas la més hermosa primavera! El teu cor és el meu únic diamant. La teva timidesa és més encisadora que les figues de la figuera!

SETMANA RERE SETMANA

SETMANA RERE SETMANA Setmana rere setmana, com passa el temps! Solament una alenada i ja som vells. Alguns morts i d'altres que semblen nens. Sense alegria per viure la vida, l'amargor ens va consumint lentament. Alguns desitjos ja s'han fos, en el pas d'aquells tristos anys. Els havíem deixat, consumint l'amor  que crèiem real i etern. A flor de pell com el foc, en aquell radiant incendi, ple de pau i de dolor! La melangia i la bogeria, bel·ligerant feia tot pacífic i dolç cor.