MY POEMS

MÀGICS NESPRERS Els nesprers han estat glaçats pel rou, Presumint de ser nuvis amb llur jou Nupcial. El Gregal havia esquilat Lo seu brancatge i la frondositat Conclogué, provocant l'envelliment. Així doncs, en arribar l'últim mes, I amb aquest, l'hivern, efusivament Finà la fal·lera. Que despuntés Com a punta de jorn fan sos rajos De sol, es delien tots ells; ans xàfec Rere xàfec, es podrien ets troncs Cada cop més, fins que ni calaixos S'en pogueren fer. Àdhuc, amb un càvec, D'aquests, un fuster, n'hagué dos bells joncs.

EL TREN DE LA MORT I així és la vida: un tren que a la via Circula veloç com una gasela; Alguns pugen, d'altres baixen... Dia Rere dia apareix una esquela Nova. És la mort de tots els planetes; S'apaga la flama dels cometes: No ostentes la vivacitat d'abans; Ja no tens el teu destí a les mans Surts del cau i el xaloc, com un tigre, Rugint no et deixa gaudir del darrer Alè: t'ataca i et fereix cruelment! Sota la saviesa d'un vell pomer, T'enterra. Ella anuncià, amb un xiscle, Sa victòria mentre bufava el vent.

Aquesta entrada, és una entrada simbòlica perquè com qualsevol altre poeta, el més important per mi és plasmar els meus sentiments, les meves emocions i els meus punts de vista sobre diversos temes d'actualitat o pel que fa a la vida en general, en forma de poesia. Per això, no demano cap felicitació envers als premis obtinguts; només demano més seguidors i crítiques constructives perquè un bloc de poesia i/o literatura en general, es nodreix a través dels seguidors i dels comentaris que fan, doncs, per què calen premis si el més important és trasbalsar els sentiments del lector? Tot i així, en aquesta entrada, trobareu els premis de poesia obtinguts durant aquests darrers anys en diferents apartats. Espero que disfruteu igual que jo he disfrutat amb la recompensa per la meva intensa i curta vida literària que tot just acaba de començar. WATTPAD : 1r premi al repte 5 del concurs reptes de @Juntos_Somos_Poesia titulat DESAFIANDO A SHAKESPEARE pel meu poema OD

L'EMBRIAGUESA DE LA MORT Embriagat pel beuratge d’un calze Oeixo el parrupar que fa un moixó; Em fixo, atuït, en un vetust salze Malgrat que al costat tingui un escurçó. Un cop m’ha clavat les seves espines, El seu túixec flueix pels llimerols; La meva sang es glaça i fent tentines, Copso l’idíl·lic so dels flabiols. Ànimes serafines em reberen Entre cridòries i afalagaments; Algunes libacions de condol feren, Novament, del firmament, foguerades D’astres atzurosos i coalescents, Recordant mos besos i abraçades. Phoenix of the Literautre

UN PECAMINÓS I SOFERT ROSER De sutge, oh!, tristíssimes rouredes; Arlequinats turons, daurades valls. De nit em perdia per les fagedes, Convertint els somnis en encenalls. Un fred vespre, en eixir de casa, Vaig veure udolar els llops als estels; Una donzella em clavà una espasa, Oblidant tot roser eteri i excels. Ara cavalco pels edènics camps, Amb una euga enèrgica com els llamps, Percebent l’emanació del mester. Incoat de l’encís d’un llimoner, Ell em va fer capir que la volença, És una pecaminosa volença! Phoenix of the Literature

CAMÍ CAP A LA MORT L’ombra m’està perseguint per un bosc, Submís en el foc etern car és fosc. Sento els miols daurats d’un gat salvatge; Veig sos ulls grocs entre lo brancatge, D’un arbre que s’alça majestuós, Amb el seu vermell encès i pompós. És l’ira erigida del vol d’un corb Que ha sucumbit, congelat en un torb. S’ha extraviat la meva valisa, Escampant els sentiments en la brisa. El seu verí letal fou l’huracà Que em transportà com si fos un gavià, Pels crims ignominiosos del govern: Tirànic i corrupte; fou el nostre infern. Phoenix of the Literature

FINAL FELIÇ   Malgrat la llum auroral del matí, La pugna atiava el foc d’un llumí Sorgit dels flocs de sang i metralla Que queien, occint amb una dalla, La tendror d’una vinya i la flaire Dionisíaca, desprenent en l’aire, Un blanquinós i malèvol vapor; Ungia de pors es nostre valor I ennegria el coratge del mamut; Entre tots el van fer submís i mut. Però el mestral i la tramuntana, Fent-los ostatges amb una gebrada, Ens salvaren, ens alliberaren; La victòria feliçment celebràrem.   Phoenix of the Literature