Passa al contingut principal

SENTIMENTS A FLOR DE PELL

SENTIMENTS A FLOR DE PELL
Sentiments a flor de pell
Son les imatges dels teus parents
Que han lluitat per emancipar
La seva nació, defensant, els seus drets
I les seves llibertats.

Passant les pàgines de l'àlbum,
Un llibre ple de savis records,
On cada pas, cada gest, cada paraula,
Cada mirada, cada fet, cada alegria,
Però també cada plor;
Instants de la vida que han viscut,
Emocions que en llàgrimes han estat guardades!

Gràcies a ells estàs aquí:
Has d'aprofitar cada moment
Car el temps passa com les instantànies
Que en un projector estàs veient.

No t'has d'ensorrar en els moments difícils,
Has de ser valent:
Combatre el mal, fer el bé
Per aportar la llavor necessària
I quan esdevingui fruit
Doni a la humanitat, un futur fructífer
Positiu per a tots els qui habitaran
Aquest bell planeta que ens estem carregant! 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

EL TEMPLE DE L'AMOR

EL TEMPLE DE L'AMOR Oh partenó dels llops de mar, El teu turquesa, el sol fa gentilment brillar! Contemplat per éssers vils, hipnotitzats, Danses amb Neptú i llurs fills divinitzats! Des del meu petit però embalumat balcó De fusta d’alzina, mil·lenària i corcada, Observo com ix Afrodita, lascivament privada Entre barques, en el nocturn i infinit horitzó! El tímid vent de llevant, Feia la teca llarga i daurada cabellera Moure’s com les onades: Sempre cap al davant! Fent conjunt amb el teu encissador somriure, Tu eres totes les divinitats pintades, Incloent la més cornuda Hera: Despullada com el vent, eternament lliure!

¡NO ME DEJES SOLO!

¡NO ME DEJES SOLO! Estoy encerrado En una celda, esperando, La hora de reunirme  Con los buitres y las estrellas Sangrientas por las heridas De nuestra relación. ¡No me dejes solo!, Quiero ver tu tristeza, Las manos suaves que estuvieron, Entre mis dedos de carbón; Ahora, como espinas, Estan rasposas, llenas del barro Que nos hundió  En el infierno del dolor. Fuiste la luna de mi pasión, El sol de media tarde; Fuego ardiente, agua helada Olas de amargura, Rayos de amor. Pura, como el alma, te odio, Te quiero rota, pulvorienta Como aquellas noches Donde murieron jóvenes parejas En el mar corrumpido De nuestros sueños, hechos la envidia De la decadente humanidad.