MY POEMS

GERNIKA Tristemente las campanas sonaban Mientras aquella ciudad, cruelmente bombardeada. Aún no había amanecido el día Y el santuario de la libertad, de muertes ardía. Se refugiaba la gente llorando, Entre las runas de aquellas calles vacías. Algunos gritaban reclamando, Aquella paz que sangrientamente plañías. Se fueron los nacionales Quemando antes aquel viejo roble, Símbolo de sabiduría. El honor de aquel árbol noble, Dios de tus raíces culturales, Un día tu pueblo defendería.

LES CENDRES DE L'AMOR Viu, amb les cendres dels meus antics amors, M’agradaria sota un arbre enterrar-me; Per recordar-les sempre i mai més oblidar-me De les ferides causades pels temors Que vaig tenir aquell jorn en sentir Com els teus llavis acariciaven suaument els meus. Amb tristesa i melangia vaig morir, En saltar a l’abisme d’aquell odi i aquella ràbia que foren els teus Llunyanament, en un amarg i dolorós present Que esquerdes causà En aquest nostre bell, etern i noble sentiment. L’amor finalment ens abandonà, Ocupant el seu lloc, la mort més honrada i plaentment ardent, Mentre el foc, els nostres cors cremà!

CRUEL AMOR Ix mandrosament el sol, Tenyint de roig l’escuma d’un plàcid mar. Algú va vestit de dol, Perquè sa estimada l’acaba d’abandonar. Espectadors frisant s’amuntegaven, Per observar com aquell trist home es capbussà, Mentre ses gavines sobrevolaven Les aigües resplandents d’aquell immens oceà. Per ets temors fou occit, Nedant sense rumb per aquell infinit pèlag, Ple de pretèrits amors. En aquella eterna nit, Causaren la devastació d’aquell arxipèlag, Ses ferides provocades per ets cruels i cínics cors.

AMOR He descobert què és l'amor, Sentint profundament els batecs tímids del meu cor. De TU dolçament em parlaven I de com m'havies captivat mentre les onades ens abraçaven. La lluna era argentada, Plena, enmig d'un cel negre, ple de lluminoses llàgrimes. Tota TU eres la més daurada, De les estrelles que besaven afectuosament aquelles pàgines; Plenes d'incompresos desamors, Combatent amb esperança un món ple de temors; Mentre alguns ho contemplaven delectosament! Mentre em submergia pensant en tots els meus antics amors, En aquell viatge sense retorn, romànticament, Pot ser eren cabòries de la meva ment!