LES CENDRES DE L'AMOR
Viu, amb les cendres dels meus antics amors,
M’agradaria sota un arbre enterrar-me;
Per recordar-les sempre i mai més oblidar-me
De les ferides causades pels temors
Que vaig tenir aquell jorn en sentir
Com els teus llavis acariciaven suaument els meus.
Amb tristesa i melangia vaig morir,
En saltar a l’abisme d’aquell odi i aquella ràbia que foren els teus
Llunyanament, en un amarg i dolorós present
Que esquerdes causà
En aquest nostre bell, etern i noble sentiment.
L’amor finalment ens abandonà,
Ocupant el seu lloc, la mort més honrada i plaentment ardent,
Mentre el foc, els nostres cors cremà!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada