AMOR
He descobert què és l'amor,
Sentint profundament els batecs tímids del meu cor.
De TU dolçament em parlaven
I de com m'havies captivat mentre les onades ens abraçaven.
La lluna era argentada,
Plena, enmig d'un cel negre, ple de lluminoses llàgrimes.
Tota TU eres la més daurada,
De les estrelles que besaven afectuosament aquelles pàgines;
Plenes d'incompresos desamors,
Combatent amb esperança un món ple de temors;
Mentre alguns ho contemplaven delectosament!
Mentre em submergia pensant en tots els meus antics amors,
En aquell viatge sense retorn, romànticament,
Pot ser eren cabòries de la meva ment!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada