MY POEMS

Per contactar amb mi i passar-me alguns llibres interessants, que encara no m'hagi llegit, o simplement fer-me una crítica constructiva; el meu correu és: 7noraa@gmail.com 7noraa.notebookofownpoems@gmail.com poemesdelmesenlla@gmail.com aaron@mailcat.cat 7noraa.notebookofpoems@blogger.com notebookofownstories.blogspot.com.es notebookofownpoems.blogspot.com.es notebookofmyliterature.blogspot.com.es versosdelmesenlla.blogspot.com.es leterdelapoesia.blogspot.com.es grecclassicvirtual.blogspot.com.es llativirtual.blogspot.com.es catalavirtual.blogspot.com.es castellavirtual.blogspot.com.es anglesvirtual.blogspot.com.es alemanyvirtual.blogspot.com.es

PRIMAVERA CATALANA     Queien les fulles tot i que era primavera; la neu cobria  el terra glaçat. Les orenetes voleiaven un terra dessolat; però tu feies alegres  els tristos infants. El jurat reclamava, la innocència de l'acusat; el jutge demanava proves que demostressin la seva culpabilitat; Però la fiscalia s'oposava, fent complir el que demanava l'estat. A Catalunya, regalimava, la sang del poble; un poble en flames i mort de por, causada per la revenja de l'Estat Espanyol. Els polítics de les llàgrimes, en feien bombes; de la sang, escopetes i altre tipus d'arsenal. Assassinaven a la població i es reien del que feien; com corbs i dimonis, de tot s'apoderaven. S'enriquien amb l'or que  trobaven; nosaltres ens empobríem; l'únic que vam guanyar, fou la mort i la tristesa de perdre milions de familiars.

PRIMAVERA HARMONIOSA   La sang fluïa per les nostres venes,   com en els bells temps; escoltant l'aigua que cau de la cascada, somreies fent piruetes; seguint el ritme de la balada, que pel teu cap melodiosament ressonava. El cor bategava, a pas lent però ferm; et feies, asseguda en una roca,  les trenes; de la vida que t'havia donat Déu, en feies, una oda cara el vent. A la matinada, al terrat miraves;  estrelles que il·luminaven  la misteriosa i negre nit; gats miolant, ocells piulant, composant música  per a no fer-te marxar. La remor de les fulles, acompanyava les onades del mar; acaronant les galtes rosades d'una noia com tu: enamorada de la felicitat. Caminaves per la platja,  t'asseies per cantar; a Déu, l'amor, que senties remar; lluny, en la barca,  de l'amistat. (Poema dedicat a la Judit Juárez: una alumne de 1r de Batxillerat A de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca...

ODA A CATALUNYA   Amb els teus rius, la nostra sang flueix pel cos; amb els teus arbres, el cor obre les portes als estrangers. Ens relaxes amb el  cant dels ocells; ens abraces amb les onades del Mediterrani. Fas de nosaltres homes lliures, pacífics, humils; lluitant pels nostres drets, quan són vulnerats. Defenses els ciutadans, que són maltractats a cop de  porra, intentant exercir el dret a vot. Ets honrada, tendre i amiga, del feminisme, l'ecologisme, la música i la llibertat; enemiga del dimoni i del feixisme radical. En temps de guerra,  fas himnes; en temps de pobresa, una paella en l'arena; en temps de pau, referèndums impossibles; en temps de revolta, manifestacions a Barcelona. La teva primavera, és la catalana; la bandera és l'estelada; per a nosaltres, sempre seràs resplendent, de cara al vent, sempre; estaràs en el nostre cor;  petit però acollidor.

WHEN YOU COME ME TODAY     When you come me to see,                                                                                                       and embrace to me, my heart will beat a lot. When you say me “I love you!”, my heart will beat a lot, because I would like listen… this sentence much more. When you come me to see, and embrace to me, my heart will beat a lot. If you become my angel, you become a star, I give you a rose, and...

LA SENYORA  FIL·LOXERA La fil·loxera aquest animal estrany,   que va passar de França als Pirineus, fins arribar als Països catalans. Els pagesos no volien treure les vinyes europees, i el desastre el va fer la senyora fil·loxera.     La fil·loxera es de la família del pugó,   animalet tan golafre i petitó.       Per fi tot el dany el van arreglar,                                 plantant un fort cep americà.                                                     

LA GINESTA La ginesta l' he agafat, quan he parat de cantar. Aquest matí he anat a una gesta, i he plantat la ginesta. He fet un deliciós perfum, i l'he venut. He seguit cantant, mentre l'estava olorant.

SA CULTURA       Sa cultura es com ses estels que brillen cada nit al cel abraçant i acaronant a sa gent Ses illes un arxipieleg gran envoltat per aigües del Mediterrà són com sal i sucre enllaçats Sa ensaïmada, mmm, mallorquina tant bona feta de sobrassada i de penjada carabassa fina. Sa llengua s'obre com una flor deixada al vent bufant fort dient sssss i nnnnn cap al nord

   ELS PORTICONS DE LA CLASSE Els porticons de la classe són de tots colors, com l’arc de Sant Martí que il·lumina a tot el món, abraçant i acaronant a tothom. Taronja i verd ben juntets , es barallen i fan el marronet. El rosa i el vermell son els que jo veig , quan els nens mirem a través d'ells, son colors que porten l'amor als vailets. Els arbres a través dels porticons, veiem a l'infinit els verds i marróns. El color blau m'he l'he inventat, perque és el preferit de l'infant i l'admiro en el cel allà dalt.

EL MEU AMOR El meu amor és intens, com una nit d’hivern. Estic enamorat, d’una nena molt bonica. El meu cor està bategant a cent, per que aquest és el meu sentiment. Jo no paro de somiar, amb la meva enamorada. El meu amor és intens, com una nit d’hivern. Jo l’estimo, jo la vull, jo estic infinitament enamorat de tu. El meu amor és intens, com una nit d’hivern.

PATATES AMB BEITXAMEL Les patates i la beitxamel, són per sucar els ditets. Les patates amb beitxamel es fan al forn, perquè calentes són millors. I avui ens han quedat sucolentes per parar la taula, per menjar un dissabte a la tarda.

VINDRÉ A VEURE'T I TORNARÉ A DESPEDIR-TE Et vindré a buscar, en el mar de somnis, que et protegiran. Buscaré un àngel confortant, perquè defensi, el teu pobre cor, tendre i dolç. Et vindré a buscar, en el mar de somnis , que et protegiran. Caminaré i saltaré, per arribar cap a tu, amb un hàbil salt, et donaré un petó… Als teus melanconiosos i sensuals llavis, que decoren tot el teu cos, preciós! Et vindré a buscar, en el mar de somnis , que et protegiran. Tu em vas dir: “vindré a veure’t i tornaré a despedir-te, quan estiguis trist i sol”. Et vindré a buscar, en el mar de somnis , que et protegiran. Composaré una melodia, perquè em recordis, cada dia, d’hivern, oh, d’hivern, i estiguis sola, oh, sola! Et vindré a buscar, en el mar de somnis , que et protegiran. I et diré amb aquesta veu melangiosa i tranquil·la: T’estimaré sempre, t’estimaré sempre, t’estimaré sempre ,      ...

LA ROSA DE SANT JORDI La rosa a través de la sang del drac, va agafar el color vermell llampant. Sant Jordi alçant-la amb la mà, a la dolça princesa li va donar. Una oreneta va anar volant, fins a la gran vila de Montblanc. I Sant Jordi amb la princesa es van casar, en el dia especial dels enamorats.

PAÍS IMAGINARI Un dia vaig caure, en un paratge llunyà que em va acollir humil dins el mar, però malauradament jo tenia soledat. No tenia a ningú, ni coneixia res, em trobava sol en un desert, sense fer res. Un dia vaig caure, en un paratge llunyà que em va acollir humil dins el mar, però malauradament jo tenia soledat. Les roses eren l’única flor d’aquell país, la llibertat era el concepte que mes estava integrat, no hi havia guerres i tampoc estava contaminat. Un dia vaig caure, en un paratge llunyà que em va acollir humil dins el mar, però malauradament jo tenia soledat. La meva cabana era petita, però hi podien cabre milers d’humans, sempre que volguessin, un país mes igualitàriament just i social. Un dia vaig caure, en un paratge llunyà que em va acollir humil dins el mar, però malauradament jo tenia soledat. Els animals parlaven la mateixa llengua, que l’ ego que tinc, en el meu interior… omnipotent com la ...

EL MAR                                               Con tus peces y tus olas, amenizas el paisaje dulce como el azúcar y alegre como la música. Eres hermoso, con tu color azul muy particular, porque haces de tu esencia, plata a lo que és turquesa. Siempre moviendo los yates, y de tanto en tanto naufragándolos, en una noche de primavera, donde la luna vee su reflejo en tus aguas movedizas. Con tus peces y las olas, las algas y el amor, dás una felicidad, a las guerras y el dolor. Siempre con harmonia, tu timidez te hace un santo regalo especial, que nos lo dedicas, cada vez que queremos la paz y los ejércitos, sobre todo los generales, no la quieren regalar.

LA TORRE DEL PRAT Hi ha una torre, al vell mig d’un prat, que habita una noia que teixeix una teranyina. Per pescar homes i endur-se’ls al llit, on se’l cruspeix dia i nit. El jaç és un feix de palla, que no dura ni cinc minuts i els nois, quan acaben l’obra d’art, d’aquest cauen. Les heures enfiladisses, anuncien la posta de sol i amb aquest missatge, el somni es mor. Demà serà un nou dia, perquè la dona que viu dalt del torreó, acabi per fi de filar, la teranyina, i amb ella, l’aranya que hi habitarà, fins als dies finals, del judici final.

AQUA IN CAELO HABITAT El agua del río, se desliza por las cascadas, dando la tranquilidad, nunca esperada. Nosotros, los niños, nos adormimos con tu melodía, nuestras retahílas de cada día, estudiando y haciendo exámenes, para después no ser nada. Tu luz nos place, y nos dá calor, a nuestro cuerpo relajado, después de beber tu esencia que nos acaricia y nos tranquiliza en los momentos de más tristeza y también felicidad. Con las gotas que caen del cielo y riegan los campos, con viñas y sus árboles fruteros crecen, decorando las tierras y harmonizando el paisaje, das tu recuerdo más presente, la caída de tu casa, es decir el cielo, y tu alma, el Dios.

DOS CARAS TENGO... Dos caras tengo, dos caras tendré, tres caras tenía,                                                                  con tres caras moriré. Dedicat a les víctimes de l'atemptat de Barcelona del 17 d'Agost de 2017.

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer