PRIMAVERA HARMONIOSA
La sang fluïa per les nostres venes,
com en els bells temps; escoltant
l'aigua que cau de la cascada,
somreies fent piruetes; seguint el
ritme de la balada,
que pel teu cap melodiosament ressonava.
El cor bategava, a pas lent però ferm;
et feies, asseguda en una roca,
les trenes;
de la vida que t'havia donat Déu,
en feies, una
oda cara el vent.
A la matinada, al terrat miraves;
estrelles que il·luminaven
la misteriosa i negre nit;
gats miolant, ocells piulant,
composant música
per a no fer-te marxar.
La remor de les fulles,
acompanyava les onades del mar;
acaronant les galtes rosades
d'una noia com tu: enamorada de la
felicitat.
Caminaves per la platja,
t'asseies per cantar;
a Déu, l'amor, que senties
remar; lluny, en la barca,
de l'amistat.
(Poema dedicat a la Judit Juárez: una alumne de 1r de Batxillerat A de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès. Una noia que té moviments dòcils, és amable, carinyosa i molt bella... En definitiva, la imatge perfecte d'aquest poema titulat "PRIMAVERA HARMONIOSA". De fet, ella és la meva primavera; la primavera de tota una vida plena de felicitat, esperança, tendresa, pau, amor, bellesa i tranquil·litat!).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada