PAÍS IMAGINARI
Un dia vaig caure,
en un paratge llunyà
que em va acollir humil dins el mar,
però malauradament jo tenia soledat.
No tenia a ningú, ni coneixia res,
em trobava sol en un desert,
sense fer res.
Un dia vaig caure,
en un paratge llunyà
que em va acollir humil dins el mar,
però malauradament jo tenia soledat.
Les roses eren l’única flor d’aquell país,
la llibertat era el concepte que mes estava integrat,
no hi havia guerres i
tampoc estava contaminat.
Un dia vaig caure,
en un paratge llunyà
que em va acollir humil dins el mar,
però malauradament jo tenia soledat.
La meva cabana era petita,
però hi podien cabre milers d’humans,
sempre que volguessin,
un país mes igualitàriament just i
social.
Un dia vaig caure,
en un paratge llunyà
que em va acollir humil dins el mar,
però malauradament jo tenia soledat.
Els animals parlaven la mateixa llengua,
que l’ego que tinc,
en el meu interior…
omnipotent com la força divina que
va crear aquest mon,
el qual no entenc ni m’hi sento identificat.
Un dia vaig caure,
en un paratge llunyà
que em va acollir humil dins el mar,
però malauradament jo tenia soledat.
Un país que te els lligams units,
per una artèria que,
transporta oxigen a tota la
humanitat.
Un dia vaig caure,
en un paratge llunyà
que em va acollir humil dins el mar,
però malauradament jo tenia soledat.
País imaginari,
ple de pau i amor,
una societat justa,
plena de llibertat,
la qual vol crear,
i no destruir com altres,
els quals volen el mal.
Un mal incert,
on els vaixells naufraguen,
i les tempestes,
arrasen les collites,
que ens alimenten als grans i als nens.
Un dia vaig caure,
en un paratge llunyà
que em va acollir humil dins el mar,
però malauradament jo tenia aires de
soledat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada