Salta al contingut principal

PRIMAVERA CATALANA

PRIMAVERA CATALANA 
 Queien les fulles
tot i que era primavera;
la neu cobria 
el terra glaçat.

Les orenetes voleiaven
un terra dessolat;
però tu feies alegres 
els tristos infants.

El jurat reclamava,
la innocència de l'acusat;
el jutge demanava
proves que demostressin
la seva culpabilitat;

Però la fiscalia s'oposava,
fent complir el que demanava
l'estat.

A Catalunya, regalimava,
la sang del poble;
un poble en flames i mort de por,
causada per la revenja
de l'Estat Espanyol.

Els polítics de les llàgrimes,
en feien bombes;
de la sang, escopetes i altre
tipus d'arsenal.

Assassinaven a la població
i es reien del que feien;
com corbs i dimonis,
de tot s'apoderaven.

S'enriquien amb l'or que 
trobaven;
nosaltres ens empobríem;
l'únic que vam guanyar,
fou la mort i la tristesa de
perdre milions de familiars.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FÈNIX ANGELICAL

FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

CIRERER AFRODISÍAC

CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature