PRIMAVERA CATALANA
Queien les fulles
tot i que era primavera;
la neu cobria
el terra glaçat.
Les orenetes voleiaven
un terra dessolat;
però tu feies alegres
els tristos infants.
El jurat reclamava,
la innocència de l'acusat;
el jutge demanava
proves que demostressin
la seva culpabilitat;
Però la fiscalia s'oposava,
l'estat.
A Catalunya, regalimava,
la sang del poble;
un poble en flames i mort de por,
causada per la revenja
de l'Estat Espanyol.
Els polítics de les llàgrimes,
en feien bombes;
de la sang, escopetes i altre
tipus d'arsenal.
Assassinaven a la població
i es reien del que feien;
com corbs i dimonis,
de tot s'apoderaven.
S'enriquien amb l'or que
trobaven;
nosaltres ens empobríem;
l'únic que vam guanyar,
fou la mort i la tristesa de
perdre milions de familiars.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada