Passa al contingut principal

VENUS DE CRISTAL

VENUS DE CRISTAL
Tus labios carmesí
Como escaramujos celestiales
Alumbran mis sueños
Sonrojando el alma
De las oscuras noches
Que pasé despierto
Observando tus cabellos
Azabaches; las estrellas,
De aquellas pasiones,
Fugaces en tus ojos,
Esmeraldas en un mundo
Áspero: Hienas ambrientas
Hiriendo los sentimientos
Atroces y sangrientos
En el estuche ardiente
De tu corazón helado.
El fruto de mis deseos,
Alegrías amargas,
Cenizas esvanecidas
Entre cielos de tormentas,
Truenos de angustia,
Adolescentes ahorcados
En ramas de dolor
Partidas por los rayos
De la hostilidad más profunda
Que fue sembrada 
En los abrazos, que nos dimos ayer,
Hoy reducidos,
A la muerte del Fénix
De aquel amor inexistente
Cubriendo el optimismo,
Las chispas de tristeza,
De niebla de odio
Ahogando la realidad
Que vivíamos, en la pátria,
Inexistente
Como lo es la harmonía;
La melodía angelical
De tu miedo,
Nuestro miedo, hecho de paz,
El fuego 
Del relativismo
Que nos hacía cuestionar
Sobre la existencia
de la Vida
Que había creado
La envidia que aliviaba
Cualquiera apariencia
De lo que fuese
La tranquilidad, inquilina,
De nuestra cordura,
La mente; la locura
Que nos hizo conseguir,
Descubrir qué era
la suerte, el azar gris,
el humo que cubría,
lo único existente:
¡La muerte!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature

ARNAU DELS CELS

ARNAU DELS CELS Perquè no puc assolir la teva divina bellesa, Ser noble i just com tú? Fa temps que la tendresa em crema per dins, Tenint angoixa de no saber controlar aquest sentiment reprimit, Que em porta a la desesperació i ganes del gaudir, d'aquesta ferida Que dessagna cada instant en que et veig, el meu cor mesquí. Tinc desitjos de sentir els teus llavis, La teva mirada apassionada per viure cada instant de l'avui, No sabent si seràs viu demà Mentre el teu esperit ascendeix cap al regne dels àngels On tu governes, car ets Zeus l'omnipotent rei dels cels portant màgia; A tots aquells que ja no tenen el suficient coratge I en algun moment decidiren suïcidar-se, Han trobat en tú el refugi que cercaven Venerant la teva imatge mentre la teva llum Els condueix cap a l'eterna vida. Ets l'astre rei, Que corona mil galàxies On els planetes giren al teu voltant; Quan la teva energia acabi S'acabarà l'esperança ...