Passa al contingut principal

ODA A MI HERMOSA DIOSA

 ODA A MI HERMOSA DIOSA
La luz del sol,
Púrpura en tus senos,
Muestra la belleza
De un cometa íngrimo,
De una tímida azucena.

Tú, mi apacible dama,
De párpados discretamente plateados
Y labios lujuriosamente dorados:
Eres la efímera Diana;
El topacio de la paz, iris de las estrellas.

Quiero besar tu ternura;
El Eros de mi pasión.
Eternamente bajo la luna,
Abrazarte en el mar
De mi decepción.

Llenas de melancolía,
Siento tus lágrimas;
La hermosura de tu tristeza,
En un mundo en llamas.

En el cielo oscuro,
Una noche de tormenta,
Observo tus ojos
De fuego hechicero.

Fuiste el sueño de mi alma,
Durante aquellos años que terminaron.
¡Me dejaste solo ante la muerte,
Sentado sobre las rocas,
De las cenizas de nuestra juventud!,
Olvidadas en la tumba que hiciste
Antes de despedirte
De la podredumbre, de mi ser
Odiosamente ávaro.


A la Sara Borrut Estrany, de 2n Batx B de l'Institut Eugeni D'Ors de Vilafranca del Penedès (Curs 2018-19).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

ARNAU DELS CELS

ARNAU DELS CELS Perquè no puc assolir la teva divina bellesa, Ser noble i just com tú? Fa temps que la tendresa em crema per dins, Tenint angoixa de no saber controlar aquest sentiment reprimit, Que em porta a la desesperació i ganes del gaudir, d'aquesta ferida Que dessagna cada instant en que et veig, el meu cor mesquí. Tinc desitjos de sentir els teus llavis, La teva mirada apassionada per viure cada instant de l'avui, No sabent si seràs viu demà Mentre el teu esperit ascendeix cap al regne dels àngels On tu governes, car ets Zeus l'omnipotent rei dels cels portant màgia; A tots aquells que ja no tenen el suficient coratge I en algun moment decidiren suïcidar-se, Han trobat en tú el refugi que cercaven Venerant la teva imatge mentre la teva llum Els condueix cap a l'eterna vida. Ets l'astre rei, Que corona mil galàxies On els planetes giren al teu voltant; Quan la teva energia acabi S'acabarà l'esperança ...

EL TREN DE LA MORT

EL TREN DE LA MORT I així és la vida: un tren que a la via Circula veloç com una gasela; Alguns pugen, d'altres baixen... Dia Rere dia apareix una esquela Nova. És la mort de tots els planetes; S'apaga la flama dels cometes: No ostentes la vivacitat d'abans; Ja no tens el teu destí a les mans Surts del cau i el xaloc, com un tigre, Rugint no et deixa gaudir del darrer Alè: t'ataca i et fereix cruelment! Sota la saviesa d'un vell pomer, T'enterra. Ella anuncià, amb un xiscle, Sa victòria mentre bufava el vent.