Passa al contingut principal

ODA A MI HERMOSA DIOSA

 ODA A MI HERMOSA DIOSA
La luz del sol,
Púrpura en tus senos,
Muestra la belleza
De un cometa íngrimo,
De una tímida azucena.

Tú, mi apacible dama,
De párpados discretamente plateados
Y labios lujuriosamente dorados:
Eres la efímera Diana;
El topacio de la paz, iris de las estrellas.

Quiero besar tu ternura;
El Eros de mi pasión.
Eternamente bajo la luna,
Abrazarte en el mar
De mi decepción.

Llenas de melancolía,
Siento tus lágrimas;
La hermosura de tu tristeza,
En un mundo en llamas.

En el cielo oscuro,
Una noche de tormenta,
Observo tus ojos
De fuego hechicero.

Fuiste el sueño de mi alma,
Durante aquellos años que terminaron.
¡Me dejaste solo ante la muerte,
Sentado sobre las rocas,
De las cenizas de nuestra juventud!,
Olvidadas en la tumba que hiciste
Antes de despedirte
De la podredumbre, de mi ser
Odiosamente ávaro.


A la Sara Borrut Estrany, de 2n Batx B de l'Institut Eugeni D'Ors de Vilafranca del Penedès (Curs 2018-19).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature

FÈNIX ANGELICAL

FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature