Passa al contingut principal

¡NO ME DEJES SOLO!

¡NO ME DEJES SOLO!
Estoy encerrado
En una celda, esperando,
La hora de reunirme 
Con los buitres y las estrellas
Sangrientas por las heridas
De nuestra relación.

¡No me dejes solo!,
Quiero ver tu tristeza,
Las manos suaves que estuvieron,
Entre mis dedos de carbón;
Ahora, como espinas,
Estan rasposas, llenas del barro
Que nos hundió 
En el infierno del dolor.

Fuiste la luna de mi pasión,
El sol de media tarde;
Fuego ardiente, agua helada
Olas de amargura,
Rayos de amor.

Pura, como el alma, te odio,
Te quiero rota, pulvorienta
Como aquellas noches
Donde murieron jóvenes parejas
En el mar corrumpido
De nuestros sueños, hechos la envidia
De la decadente humanidad.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

EL TEMPLE DE L'AMOR

EL TEMPLE DE L'AMOR Oh partenó dels llops de mar, El teu turquesa, el sol fa gentilment brillar! Contemplat per éssers vils, hipnotitzats, Danses amb Neptú i llurs fills divinitzats! Des del meu petit però embalumat balcó De fusta d’alzina, mil·lenària i corcada, Observo com ix Afrodita, lascivament privada Entre barques, en el nocturn i infinit horitzó! El tímid vent de llevant, Feia la teca llarga i daurada cabellera Moure’s com les onades: Sempre cap al davant! Fent conjunt amb el teu encissador somriure, Tu eres totes les divinitats pintades, Incloent la més cornuda Hera: Despullada com el vent, eternament lliure!