Passa al contingut principal

LA GUERRA

Imatge
Escrita per
LA GUERRA
 Cauen bombes,
Mentre civils es refugien;
Alguns fan les maletes
Per a poder marxar.

No saben a on aniran;
Ni què els espera,
Estan disposats
A donar la seva vida
Fins l'última gota de sang.

Deixen enrere,
El país on han viscut;
La terra que els ha acollit,
Estimada amb el cor
Mentre observen com amics i coneguts,
Moren entre les ruïnes i les flames 
Fent hostil, l'última ciutat,
Que ha estat abandonada:
Cada dia, nord-americans,
Bombardegen, atacant,
Iraq, Síria i l'Orient Mitjà... 

... Encara que alguns, plens de dubtes,
S'hi neguen i ajuden als refugiats.

A Europa arriben,
Polítics i dirigents internacionals,
Els neguen l'asil, fent-los tornar:
Mal alimentats, moren de fam.

Assedegats miren el cel,
Amb l'esperança 
De no perdre l'anhel de llibertat.

Desitgen que l'atzar,
Els somrigui aquest cop
Per a poder passar l'hivern
Mentre la neu i el gel,
Cobreixen del tot,
El camí cap a l'extermini,
I el fred no els engoleixi,
Tots junts, en una glopada.

A tots els refugiats que creuen el Mediterrani que els doni escalf i protecció mentre Occident col·labora en la guerra d'Orient Mitjà.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

Escrita per
IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ARNAU DELS CELS

Escrita per
ARNAU DELS CELS Perquè no puc assolir la teva divina bellesa, Ser noble i just com tú? Fa temps que la tendresa em crema per dins, Tenint angoixa de no saber controlar aquest sentiment reprimit, Que em porta a la desesperació i ganes del gaudir, d'aquesta ferida Que dessagna cada instant en que et veig, el meu cor mesquí. Tinc desitjos de sentir els teus llavis, La teva mirada apassionada per viure cada instant de l'avui, No sabent si seràs viu demà Mentre el teu esperit ascendeix cap al regne dels àngels On tu governes, car ets Zeus l'omnipotent rei dels cels portant màgia; A tots aquells que ja no tenen el suficient coratge I en algun moment decidiren suïcidar-se, Han trobat en tú el refugi que cercaven Venerant la teva imatge mentre la teva llum Els condueix cap a l'eterna vida. Ets l'astre rei, Que corona mil galàxies On els planetes giren al teu voltant; Quan la teva energia acabi S'acabarà l'esperança ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL TREN DE LA MORT

Escrita per
EL TREN DE LA MORT I així és la vida: un tren que a la via Circula veloç com una gasela; Alguns pugen, d'altres baixen... Dia Rere dia apareix una esquela Nova. És la mort de tots els planetes; S'apaga la flama dels cometes: No ostentes la vivacitat d'abans; Ja no tens el teu destí a les mans Surts del cau i el xaloc, com un tigre, Rugint no et deixa gaudir del darrer Alè: t'ataca i et fereix cruelment! Sota la saviesa d'un vell pomer, T'enterra. Ella anuncià, amb un xiscle, Sa victòria mentre bufava el vent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació