LA GUERRA

LA GUERRA

 Cauen bombes,

Mentre civils es refugien;

Alguns fan les maletes

Per a poder marxar.

No saben a on aniran;

Ni què els espera,

Estan disposats

A donar la seva vida

Fins l'última gota de sang.

Deixen enrere,

El país on han viscut;

La terra que els ha acollit,

Estimada amb el cor

Mentre observen com amics i coneguts,

Moren entre les ruïnes i les flames 

Fent hostil, l'última ciutat,

Que ha estat abandonada:

Cada dia, nord-americans,

Bombardegen, atacant,

Iraq, Síria i l'Orient Mitjà... 

... Encara que alguns, plens de dubtes,

S'hi neguen i ajuden als refugiats.

A Europa arriben,

Polítics i dirigents internacionals,

Els neguen l'asil, fent-los tornar:

Mal alimentats, moren de fam.

Assedegats miren el cel,

Amb l'esperança 

De no perdre l'anhel de llibertat.

Desitgen que l'atzar,

Els somrigui aquest cop

Per a poder passar l'hivern

Mentre la neu i el gel,

Cobreixen del tot,

El camí cap a l'extermini,

I el fred no els engoleixi,

Tots junts, en una glopada.

A tots els refugiats que creuen el Mediterrani que els doni escalf i protecció mentre Occident col·labora en la guerra d'Orient Mitjà.