Passa al contingut principal

EL AMOR; NUESTRA PASIÓN

EL AMOR; NUESTRA PASIÓN
Llegó el invierno;
Tu gemías de dolor,
El fuego en tus mejillas ardía
Mientras del alma florecía
La primavera de nuestra pasión.

Latiente como el mar,
Libre como los pájaros,
Tu corazón
Era una estrella plateada.

Te amaba,
Soñaba en ti,
Deseaba estar a tu lado
Encerrado en aquella celda
Que no me dejaba vivir.

Esperando,
La sonrisa que me hacía feliz;

Antes,
De adorar la muerte;

Entre mis manos,
El futuro hecho la escoria;

De aquellos lobos,
De aquellos cuervos,
Del mar de nuestro miedo,
Impidiendonos avanzar,
En el bosque de nuestros deseos.

Tus ojos fugaces;
El reloj del tiempo.
La sangre rojiza;
La fuerza:
Seguiremos siendo esclavos
De aquél sentimiento prohibido.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

CIRERER AFRODISÍAC

CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature

DEESSA MORTAL

DEESSA MORTAL Feies mitja, escoltant Bach; les orenetes voleiaven seguint la melodia i el compàs; t'asseies en una roca per a contemplar, com les onades ballaven en el mar. Els rajos de Sol, t'acaronaven les galtes rosades; les teves trenes platejades, semblaven or; te les acariciava, tu estaves callada; escoltant els batecs del meu cor. Prenyada estaves; ho notava, les patades del bebè; encisadores a la meva galta; com dues llunes, els teus ulls brillaven. Com perles precioses, junts estàvem; t'aixecares anunciant-me , que el paradís et cridava. Vas desaparèixer en les aigües, de l'oceà turquesa que ens envoltava; no et vaig tornar a veure, "per què ho vas fer?", t'ho vaig preguntar, trist al vent. Tornares per demanar que t'acompanyés; em vaig negar car no ho volia fer; llavors vas esfumar-te definitivament.