Passa al contingut principal

EL AMOR; NUESTRA PASIÓN

EL AMOR; NUESTRA PASIÓN
Llegó el invierno;
Tu gemías de dolor,
El fuego en tus mejillas ardía
Mientras del alma florecía
La primavera de nuestra pasión.

Latiente como el mar,
Libre como los pájaros,
Tu corazón
Era una estrella plateada.

Te amaba,
Soñaba en ti,
Deseaba estar a tu lado
Encerrado en aquella celda
Que no me dejaba vivir.

Esperando,
La sonrisa que me hacía feliz;

Antes,
De adorar la muerte;

Entre mis manos,
El futuro hecho la escoria;

De aquellos lobos,
De aquellos cuervos,
Del mar de nuestro miedo,
Impidiendonos avanzar,
En el bosque de nuestros deseos.

Tus ojos fugaces;
El reloj del tiempo.
La sangre rojiza;
La fuerza:
Seguiremos siendo esclavos
De aquél sentimiento prohibido.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature

FÈNIX ANGELICAL

FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature