Passa al contingut principal

¡ANSIOSAMENTE, COMO EL MAR TE DESEO!

¡ANSIOSAMENTE, COMO EL MAR TE DESEO!
Dos soles ígneos
Brillan en tu universo,
Cuatro vástagos verdes
Forman gentilmente
El organismo
Que ansiosamente deseo.

Me gustaría descubrir
Lo que transmite tu mirada;
Misteriosa cada dia
Es un sueño de madrugada.

¡Desnúdame, abrázame!
Mi cuerpo fundiéndose
En el tuyo; ser uno sólo
Para fluir nuestra sangre
Como el agua por las cataratas,
Se desliza gallardamente.

Vivir en tus brazos,
Sentir los latidos
De un corazón solitario
Partido en pedazos;

Cada uno, una estrella
Guiando aquellas almas
Perdidas
Floreciendo de tus senos
Otro hermoso día
De esta apacible existencia
¡Que acaba de empezar!

Nuevamente, con la certeza,
De regocijar...

... Mientras la luna cubre las olas
Plateadas, del amar.


Dedicado a Sara Borrut, con todo mi amor

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature

FÈNIX ANGELICAL

FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature