Passa al contingut principal

¡AMARTE ES MI ÚNICO DESEO!

¡AMARTE ES MI ÚNICO DESEO!
Deseo sentir las púas
Del rosal que nació dentro de tu corazón;
Un cactus sangriento, el fuego ardiente,
Para tener la herida
Que conquistó entre la niebla
La muerte afligida
Aunque llena de pasión.

Mi ser quemándose
Entre las llamas de la noche,
Tu sonrisa dolorida
Fue aquella hermosa flecha:
Me hundió en un sueño profundo
Donde el ángel que tuve
Ante mis ojos grises de tristeza
De las cenizas, hizo renacer,
El optimismo;
Estaba falto de alegría.

Luminosos astros vi
En el veneno de tus latidos.

Queriendo recuperar
Tus manos suaves y heladas,
Fundiendo nuestro espíritu
Mientras anhelábamos
Sobrevivir…
… Ante los villanos;
Las olas de dolor,
Una fugaz ilusión;
La rebeldía
Para ser libres
Y disfrutar…
… De nuestro cuerpo,
¡Eternamente disuelto!

Amarte…
… ¡Es mi único deseo!

Dedicado a Sara Borrut, con toda mi alma










Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature

FÈNIX ANGELICAL

FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature