RECORDS PERDUTS EN MIL PEDAÇOS
Navego a vela, mar endins,
Mentre la brisa em du records del passat
Que havien estat enterrats
Amb les cendres d'una vida, acabada feia anys.
L'amargor em cremava per dins,
Mentre m'arrossegava per un bosc cremat.
Les ferides de l'amor dessagnaven,
Deixant rieranys de sang; petites espurnes de felicitat!
No tenia suficient coratge,
Per viure en un món ple d'enganys,
On la melangia s'havia apoderat
Del meu corromput cadàver, fent del meu optimisme,
La tristesa de viure en una distopia.
Volia morir sota un cedre blanc,
Per realitzar l'anhel de llibertat;
La meva ànima fou condemnada,
A conviure amb les flames d'éssers vils,
Cobejant el poder de Déu!
I aquell mirall platejat
On navegava perdut feia anys,
Em conduí a la misèria
Trencant el meu cor en mil pedaços,
Escampats pels llocs on havia estat!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada