Passa al contingut principal

NEPTUNO

NEPTUNO
Tus ojos fueron

Los astros que más brillaron

En mi fugaz destino.

Tu sonrisa me guió

Por caminos desiertos

Mientras veía el futuro

Que me esperaba en la eterna melodía:

Llamas de amor

Como truenos de dolor

Tocaban la sonata

De la muerte que en la chimenea esperaba

Mi alma partida en pedazos

Entre aquellas lágrimas

Que dejaste caer cielo abajo

Haciendo de tus recuerdos

El arco iris de mis sueños.

La puerta se abrió

Dejando entrar por la ventana

La amargura que quemaba

Haciendo de tu cuerpo

Las cenizas que te harían

Renacer entre las heridas

De mil inviernos olvidados

En la parte más profunda

De tu corazón helado

Y los deseos sosegados

Por la lluvia de pesadillas

Que azotó tu alegría

Entristeciendo el paisaje

Más de lo que habían entristecido

Las guerras que culminaron

Con la paz y la riqueza

De un eterno vivir observando

Como el agua difuminaba

Los errores de lo humano.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

ARNAU DELS CELS

ARNAU DELS CELS Perquè no puc assolir la teva divina bellesa, Ser noble i just com tú? Fa temps que la tendresa em crema per dins, Tenint angoixa de no saber controlar aquest sentiment reprimit, Que em porta a la desesperació i ganes del gaudir, d'aquesta ferida Que dessagna cada instant en que et veig, el meu cor mesquí. Tinc desitjos de sentir els teus llavis, La teva mirada apassionada per viure cada instant de l'avui, No sabent si seràs viu demà Mentre el teu esperit ascendeix cap al regne dels àngels On tu governes, car ets Zeus l'omnipotent rei dels cels portant màgia; A tots aquells que ja no tenen el suficient coratge I en algun moment decidiren suïcidar-se, Han trobat en tú el refugi que cercaven Venerant la teva imatge mentre la teva llum Els condueix cap a l'eterna vida. Ets l'astre rei, Que corona mil galàxies On els planetes giren al teu voltant; Quan la teva energia acabi S'acabarà l'esperança ...

EL TREN DE LA MORT

EL TREN DE LA MORT I així és la vida: un tren que a la via Circula veloç com una gasela; Alguns pugen, d'altres baixen... Dia Rere dia apareix una esquela Nova. És la mort de tots els planetes; S'apaga la flama dels cometes: No ostentes la vivacitat d'abans; Ja no tens el teu destí a les mans Surts del cau i el xaloc, com un tigre, Rugint no et deixa gaudir del darrer Alè: t'ataca i et fereix cruelment! Sota la saviesa d'un vell pomer, T'enterra. Ella anuncià, amb un xiscle, Sa victòria mentre bufava el vent.