Passa al contingut principal

NEPTUNO

NEPTUNO
Tus ojos fueron

Los astros que más brillaron

En mi fugaz destino.

Tu sonrisa me guió

Por caminos desiertos

Mientras veía el futuro

Que me esperaba en la eterna melodía:

Llamas de amor

Como truenos de dolor

Tocaban la sonata

De la muerte que en la chimenea esperaba

Mi alma partida en pedazos

Entre aquellas lágrimas

Que dejaste caer cielo abajo

Haciendo de tus recuerdos

El arco iris de mis sueños.

La puerta se abrió

Dejando entrar por la ventana

La amargura que quemaba

Haciendo de tu cuerpo

Las cenizas que te harían

Renacer entre las heridas

De mil inviernos olvidados

En la parte más profunda

De tu corazón helado

Y los deseos sosegados

Por la lluvia de pesadillas

Que azotó tu alegría

Entristeciendo el paisaje

Más de lo que habían entristecido

Las guerras que culminaron

Con la paz y la riqueza

De un eterno vivir observando

Como el agua difuminaba

Los errores de lo humano.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature

FÈNIX ANGELICAL

FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature