Passa al contingut principal

LES ÚLTIMES PARAULES

LES ÚLTIMES PARAULES
La gent estava deprimida
Perquè la vida ja no tenia sentit.
Havien perdut familiars en ple combat,
Anhelant aquella llibertat, perduda feia anys.

Civils dessagnaven al camp,
D'una batalla que ja no era esperançadora.
Vísceres escampades eren les flors,
D'aquell abominable i funest planeta.

Núvols cobrien el cel,
D'aquella nit fosca i paorosa,
On jo havia decidit,
Penjar-me dalt d'un roure.

Era l'única manera d'aconseguir,
Una mort misericordiosa;
Desitjada per aquella legió,
Que jo cap a l'infern guiava.

Foren les últimes paraules,
Que pronuncià un militar amargat
Havent perdut la tendresa
Cap a la humanitat hostil que l'envoltava.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature

FÈNIX ANGELICAL

FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature