LES ÚLTIMES PARAULES
La gent estava deprimida
Perquè la vida ja no tenia sentit.
Havien perdut familiars en ple combat,
Anhelant aquella llibertat, perduda feia anys.
Civils dessagnaven al camp,
D'una batalla que ja no era esperançadora.
Vísceres escampades eren les flors,
D'aquell abominable i funest planeta.
Núvols cobrien el cel,
D'aquella nit fosca i paorosa,
On jo havia decidit,
Penjar-me dalt d'un roure.
Era l'única manera d'aconseguir,
Una mort misericordiosa;
Desitjada per aquella legió,
Que jo cap a l'infern guiava.
Foren les últimes paraules,
Que pronuncià un militar amargat
Havent perdut la tendresa
Cap a la humanitat hostil que l'envoltava.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada