LES ÚLTIMES PARAULES

LES ÚLTIMES PARAULES

La gent estava deprimida

Perquè la vida ja no tenia sentit.

Havien perdut familiars en ple combat,

Anhelant aquella llibertat, perduda feia anys.

Civils dessagnaven al camp,

D'una batalla que ja no era esperançadora.

Vísceres escampades eren les flors,

D'aquell abominable i funest planeta.

Núvols cobrien el cel,

D'aquella nit fosca i paorosa,

On jo havia decidit,

Penjar-me dalt d'un roure.

Era l'única manera d'aconseguir,

Una mort misericordiosa;

Desitjada per aquella legió,

Que jo cap a l'infern guiava.

Foren les últimes paraules,

Que pronuncià un militar amargat

Havent perdut la tendresa

Cap a la humanitat hostil que l'envoltava.