ALIENACIÓ
Vull beure la sang dels corbs,
Per augmentar l'odi que ha nascut dins el meu cor.
Sento com l'amargor flueix per les meves venes
Mentre la solitud i la tristesa
De mi, s'apoderen lentament.
El sol roig de mitja tarda
Inunda, amb la seva llum, el cel blau;
Ses fulles ataronjades van caient,
Anunciant la mort dels arbres,
En acostar-se l'hivern.
El temps no s'atura,
Avança amb pas ferm;
Els ocells ja no canten,
Dalt de ses branques,
Que ballen, sense esma ni coratge, amb el vent.
El foc de la vida,
Crema ets boscos abandonats,
Fent de l'angoixa,
La Senyora de les Tenebres i l'harmoniosa pau!
Ploro de matinada,
Crido al matí;
Somric a la tarda, vora una mar en calma
I moro a la nit, preguntant-me,
Per la miserable vida que m'ha tocat, de viure submís!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada