Passa al contingut principal

1 D'ABRIL

Imatge
Escrita per

1 D'ABRIL
Cabells daurats, com postes de sol,
Alegraren aquells miserables i tristos dies de dol.
Passejava per aquella solitària platja,
Contemplant com la meva Venus, eixia sensualment del mar, a trenc d’alba.

Llavis tendres i humits,
Besaren porugament els meus, durant llargues i misterioses nits;
La lluna plena i argentada,
T’acaronava amb els seus rajos, de tu fent, la meva dòcil estimada.

Sagnà noblement el meu cor,
A causa de les ferides d’aquell pur i etern amor.
Mentre t’apropaves tímidament,
Jo plorava emocionat gaudint de cada gentil moviment.

Floriren perfumades roses i imponents clavells,
Pel teu aniversari; un assolellat i màgic jorn del mes d’abril,
En que nasqué la deessa més humil,
Coronant de joia aquells mil·lennis romàntics més bells!
 Dedicat a la Núria Suriol

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

Escrita per
IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

CIRERER AFRODISÍAC

Escrita per
CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

DEESSA MORTAL

Escrita per
DEESSA MORTAL Feies mitja, escoltant Bach; les orenetes voleiaven seguint la melodia i el compàs; t'asseies en una roca per a contemplar, com les onades ballaven en el mar. Els rajos de Sol, t'acaronaven les galtes rosades; les teves trenes platejades, semblaven or; te les acariciava, tu estaves callada; escoltant els batecs del meu cor. Prenyada estaves; ho notava, les patades del bebè; encisadores a la meva galta; com dues llunes, els teus ulls brillaven. Com perles precioses, junts estàvem; t'aixecares anunciant-me , que el paradís et cridava. Vas desaparèixer en les aigües, de l'oceà turquesa que ens envoltava; no et vaig tornar a veure, "per què ho vas fer?", t'ho vaig preguntar, trist al vent. Tornares per demanar que t'acompanyés; em vaig negar car no ho volia fer; llavors vas esfumar-te definitivament.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació