Passa al contingut principal

NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA

A partir d'aquest diumenge 9 de setembre de 2018, en aquest blog (MY POEMS), s'estrena nova secció mensual. Es publicaran haikus de temes variats però abans cal saber què és un haiku i com s'escriu:
Què és un haiku?
L'haiku és una forma poètica breu sense rima que nasqué al Japó al segle XVI. Consta de disset síl·labes repartides en versos de cinc, set i cinc (comptades també en català, les àtones finals).
Aquests petits poemes suggereixen i són una reflexió plàstica dels fenòmens naturals, de les estacions de l'any i de la vida quotidiana. La descripció poètica té un traç sobri i harmoniós, sense preciosismes ni mots enrevessats.
Els haikus s'han de poder llegir amb la cadència mesurada d'una respiració.
El text breu amaga una imatge evocadora, una revelació íntima i transcendent. Sense títol, aquests poemes a vegades també prescindeixen de la puntuació i de les minúscules.
Com s'escriu?
  1. Ha de constar de tres versos sense rima de cinc, set i cinc síl·labes. No cal ser molt rigorosos però s'ha de mantenir aquesta proporció: un primer vers curt, un segon vers llarg i un tercer vers curt i de la mateixa llargada que el primer.
  2. La seva forma verbal és el present d'indicatiu. Ara i aquí.
  3. Cal posar atenció en els detalls i tant es pot descriure un entorn natural com un estat anímic.
  4. Si voleu mantenir-vos en la tradició, els haikus japonesos més clàssics sempre fan alguna referència a alguna de les quatre estacions de l'any.
Bona sort i endavant!

                                                    L'autor de MY POEMS

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature

FÈNIX ANGELICAL

FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature