Passa al contingut principal

NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA

A partir d'aquest diumenge 9 de setembre de 2018, en aquest blog (MY POEMS), s'estrena nova secció mensual. Es publicaran haikus de temes variats però abans cal saber què és un haiku i com s'escriu:
Què és un haiku?
L'haiku és una forma poètica breu sense rima que nasqué al Japó al segle XVI. Consta de disset síl·labes repartides en versos de cinc, set i cinc (comptades també en català, les àtones finals).
Aquests petits poemes suggereixen i són una reflexió plàstica dels fenòmens naturals, de les estacions de l'any i de la vida quotidiana. La descripció poètica té un traç sobri i harmoniós, sense preciosismes ni mots enrevessats.
Els haikus s'han de poder llegir amb la cadència mesurada d'una respiració.
El text breu amaga una imatge evocadora, una revelació íntima i transcendent. Sense títol, aquests poemes a vegades també prescindeixen de la puntuació i de les minúscules.
Com s'escriu?
  1. Ha de constar de tres versos sense rima de cinc, set i cinc síl·labes. No cal ser molt rigorosos però s'ha de mantenir aquesta proporció: un primer vers curt, un segon vers llarg i un tercer vers curt i de la mateixa llargada que el primer.
  2. La seva forma verbal és el present d'indicatiu. Ara i aquí.
  3. Cal posar atenció en els detalls i tant es pot descriure un entorn natural com un estat anímic.
  4. Si voleu mantenir-vos en la tradició, els haikus japonesos més clàssics sempre fan alguna referència a alguna de les quatre estacions de l'any.
Bona sort i endavant!

                                                    L'autor de MY POEMS

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer

ARNAU DELS CELS

ARNAU DELS CELS Perquè no puc assolir la teva divina bellesa, Ser noble i just com tú? Fa temps que la tendresa em crema per dins, Tenint angoixa de no saber controlar aquest sentiment reprimit, Que em porta a la desesperació i ganes del gaudir, d'aquesta ferida Que dessagna cada instant en que et veig, el meu cor mesquí. Tinc desitjos de sentir els teus llavis, La teva mirada apassionada per viure cada instant de l'avui, No sabent si seràs viu demà Mentre el teu esperit ascendeix cap al regne dels àngels On tu governes, car ets Zeus l'omnipotent rei dels cels portant màgia; A tots aquells que ja no tenen el suficient coratge I en algun moment decidiren suïcidar-se, Han trobat en tú el refugi que cercaven Venerant la teva imatge mentre la teva llum Els condueix cap a l'eterna vida. Ets l'astre rei, Que corona mil galàxies On els planetes giren al teu voltant; Quan la teva energia acabi S'acabarà l'esperança ...

EL TREN DE LA MORT

EL TREN DE LA MORT I així és la vida: un tren que a la via Circula veloç com una gasela; Alguns pugen, d'altres baixen... Dia Rere dia apareix una esquela Nova. És la mort de tots els planetes; S'apaga la flama dels cometes: No ostentes la vivacitat d'abans; Ja no tens el teu destí a les mans Surts del cau i el xaloc, com un tigre, Rugint no et deixa gaudir del darrer Alè: t'ataca i et fereix cruelment! Sota la saviesa d'un vell pomer, T'enterra. Ella anuncià, amb un xiscle, Sa victòria mentre bufava el vent.