SOLEDAT, AMIGA MEVA

SOLEDAT, AMIGA MEVA

Soledat, amiga meva,

perquè em treus la família i 

els amics? Perquè 

abandones casa meva, deixant-me

sol en la negror de la nit?

Jo, et considerava,

la deessa més bella i humil;

que et donava tots 

els honors, quan m'aixecava al

matí; perquè m'has 

robat, els éssers més preuats?

Ets la deshonra de la

família; l'ànima de la flama

de l'infern, que crema la

meva llar i la redueix en

miserables cendres, que

em fa viure al carrer!

Soledat: fas dels homes,

éssers vils que esclavitzen

i destrueixen; fereixen

els cors més febles i tendres

de la humanitat.

Fas de mi, soledat

amiga meva, un ésser repugnant:

enemic de la solidaritat

i de la utòpica llibertat; esclau

dels esclaus, dels monarques i dels

burgesos; de la miserable vida

que m'ha donat Déu!

Soledat, amiga meva,

perquè em treus la família i 

els amics? Perquè 

abandones casa meva, deixant-me

sol en la negror de la nit?