Passa al contingut principal

SOLEDAT, AMIGA MEVA

Imatge
Escrita per
SOLEDAT, AMIGA MEVA
Soledat, amiga meva,
perquè em treus la família i 
els amics? Perquè 
abandones casa meva, deixant-me
sol en la negror de la nit?

Jo, et considerava,
la deessa més bella i humil;
que et donava tots 
els honors, quan m'aixecava al
matí; perquè m'has 
robat, els éssers més preuats?

Ets la deshonra de la
família; l'ànima de la flama
de l'infern, que crema la
meva llar i la redueix en
miserables cendres, que
em fa viure al carrer!

Soledat: fas dels homes,
éssers vils que esclavitzen
i destrueixen; fereixen
els cors més febles i tendres
de la humanitat.

Fas de mi, soledat
amiga meva, un ésser repugnant:
enemic de la solidaritat
i de la utòpica llibertat; esclau
dels esclaus, dels monarques i dels
burgesos; de la miserable vida
que m'ha donat Déu!

Soledat, amiga meva,
perquè em treus la família i 
els amics? Perquè 
abandones casa meva, deixant-me
sol en la negror de la nit?

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

Escrita per
IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ARNAU DELS CELS

Escrita per
ARNAU DELS CELS Perquè no puc assolir la teva divina bellesa, Ser noble i just com tú? Fa temps que la tendresa em crema per dins, Tenint angoixa de no saber controlar aquest sentiment reprimit, Que em porta a la desesperació i ganes del gaudir, d'aquesta ferida Que dessagna cada instant en que et veig, el meu cor mesquí. Tinc desitjos de sentir els teus llavis, La teva mirada apassionada per viure cada instant de l'avui, No sabent si seràs viu demà Mentre el teu esperit ascendeix cap al regne dels àngels On tu governes, car ets Zeus l'omnipotent rei dels cels portant màgia; A tots aquells que ja no tenen el suficient coratge I en algun moment decidiren suïcidar-se, Han trobat en tú el refugi que cercaven Venerant la teva imatge mentre la teva llum Els condueix cap a l'eterna vida. Ets l'astre rei, Que corona mil galàxies On els planetes giren al teu voltant; Quan la teva energia acabi S'acabarà l'esperança ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL TREN DE LA MORT

Escrita per
EL TREN DE LA MORT I així és la vida: un tren que a la via Circula veloç com una gasela; Alguns pugen, d'altres baixen... Dia Rere dia apareix una esquela Nova. És la mort de tots els planetes; S'apaga la flama dels cometes: No ostentes la vivacitat d'abans; Ja no tens el teu destí a les mans Surts del cau i el xaloc, com un tigre, Rugint no et deixa gaudir del darrer Alè: t'ataca i et fereix cruelment! Sota la saviesa d'un vell pomer, T'enterra. Ella anuncià, amb un xiscle, Sa victòria mentre bufava el vent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació