EL FOC DE LA VIDA

EL FOC DE LA VIDA

L’espurna que encén la flama,

és l’amor, que s’ha format, entre nosaltres;

la flama que origina el foc,

és la ginesta perfumada i de color groc.

Els teus ulls són safirs,

que brillen en la negror de la nit;

les teves galtes rosades,

dues llunes en l’aigua.

Del teu cor, n’ha brotat,

un jacint morat;

que busca la passió,

de la fogata de l’estimació.

L’amor és una utopia,

és el foc de la vida;

que crea ferides quan separa,

quan ajunta, records inoblidables.

L’espurna que encén la flama,

és l’amor, que s’ha format, entre nosaltres;

la flama que origina el foc,

és la ginesta perfumada i de color groc.

Dos papallones sobrevolaren,

els nostres caps, quan ens besàrem;

els nostres llavis, es tocaren,

suaument, amb la dolçura;

de la llum de mitja nit,

en l’arena de la platja.

L’espurna que encén la flama,

és l’amor, que s’ha format, entre nosaltres;

la flama que origina el foc,

és la ginesta perfumada i de color groc.