Passa al contingut principal

EL FOC DE LA VIDA

Imatge
Escrita per
EL FOC DE LA VIDA
L’espurna que encén la flama,
és l’amor, que s’ha format, entre nosaltres;
la flama que origina el foc,
és la ginesta perfumada i de color groc.

Els teus ulls són safirs,
que brillen en la negror de la nit;
les teves galtes rosades,
dues llunes en l’aigua.

Del teu cor, n’ha brotat,
un jacint morat;
que busca la passió,
de la fogata de l’estimació.

L’amor és una utopia,
és el foc de la vida;
que crea ferides quan separa,
quan ajunta, records inoblidables.

L’espurna que encén la flama,
és l’amor, que s’ha format, entre nosaltres;
la flama que origina el foc,
és la ginesta perfumada i de color groc.

Dos papallones sobrevolaren,
els nostres caps, quan ens besàrem;
els nostres llavis, es tocaren,
suaument, amb la dolçura;
de la llum de mitja nit,
en l’arena de la platja.

L’espurna que encén la flama,
és l’amor, que s’ha format, entre nosaltres;
la flama que origina el foc,
és la ginesta perfumada i de color groc.

Resultat d'imatges de jacint


Resultat d'imatges de ginesta
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

Escrita per
IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ARNAU DELS CELS

Escrita per
ARNAU DELS CELS Perquè no puc assolir la teva divina bellesa, Ser noble i just com tú? Fa temps que la tendresa em crema per dins, Tenint angoixa de no saber controlar aquest sentiment reprimit, Que em porta a la desesperació i ganes del gaudir, d'aquesta ferida Que dessagna cada instant en que et veig, el meu cor mesquí. Tinc desitjos de sentir els teus llavis, La teva mirada apassionada per viure cada instant de l'avui, No sabent si seràs viu demà Mentre el teu esperit ascendeix cap al regne dels àngels On tu governes, car ets Zeus l'omnipotent rei dels cels portant màgia; A tots aquells que ja no tenen el suficient coratge I en algun moment decidiren suïcidar-se, Han trobat en tú el refugi que cercaven Venerant la teva imatge mentre la teva llum Els condueix cap a l'eterna vida. Ets l'astre rei, Que corona mil galàxies On els planetes giren al teu voltant; Quan la teva energia acabi S'acabarà l'esperança ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL TREN DE LA MORT

Escrita per
EL TREN DE LA MORT I així és la vida: un tren que a la via Circula veloç com una gasela; Alguns pugen, d'altres baixen... Dia Rere dia apareix una esquela Nova. És la mort de tots els planetes; S'apaga la flama dels cometes: No ostentes la vivacitat d'abans; Ja no tens el teu destí a les mans Surts del cau i el xaloc, com un tigre, Rugint no et deixa gaudir del darrer Alè: t'ataca i et fereix cruelment! Sota la saviesa d'un vell pomer, T'enterra. Ella anuncià, amb un xiscle, Sa victòria mentre bufava el vent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació