OH, TRIST HIVERN!

OH, TRIST HIVERN!

Oh, trist hivern!

Estació última, de l'any que

acaba; gèlida neu,

que cau del cel, gebre que

cobreix les branques

dels arbres.

Fas fora als ocells

dels seus nius,

que han d'amigrar

a l'àrida Àfrica;

de les nostres cases,

llars inhabitables;

absolutista, ets, per

a Thomas Hobbes!

El teu poder, a la pobresa

ens porta;

la teva ànima, immortal

és; per a aquells

que no et neguen, sinó

et volen.

Com pots ser l'estació

dels cristians,

aquells que s'amunteguen

per celebrar el Nadal?

Ets el perill de la naturalesa,

les pobres bèsties, moren

en veure't!

Els nens et fan Déu,

tot i que ets el perill

de la humanitat.

Com pots ser l'estació

dels cristians,

aquells que s'amunteguen

per celebrar el Nadal?

La pregunta es respon

així: tú no ets res, no ets

un ésser diví;

ets el dimoni de l'infern,

l'àngel que va caure

del cel!