Passa al contingut principal

OH, TRIST HIVERN!

Imatge
Escrita per
OH, TRIST HIVERN!
Oh, trist hivern!
Estació última, de l'any que
acaba; gèlida neu,
que cau del cel, gebre que
cobreix les branques
dels arbres.

Fas fora als ocells
dels seus nius,
que han d'amigrar
a l'àrida Àfrica;
de les nostres cases,
llars inhabitables;
absolutista, ets, per
a Thomas Hobbes!

El teu poder, a la pobresa
ens porta;
la teva ànima, immortal
és; per a aquells
que no et neguen, sinó
et volen.

Com pots ser l'estació
dels cristians,
aquells que s'amunteguen
per celebrar el Nadal?

Ets el perill de la naturalesa,
les pobres bèsties, moren
en veure't!
Els nens et fan Déu,
tot i que ets el perill
de la humanitat.

Com pots ser l'estació
dels cristians,
aquells que s'amunteguen
per celebrar el Nadal?

La pregunta es respon
així: tú no ets res, no ets
un ésser diví;
ets el dimoni de l'infern,
l'àngel que va caure
del cel!



Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

Escrita per
IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ARNAU DELS CELS

Escrita per
ARNAU DELS CELS Perquè no puc assolir la teva divina bellesa, Ser noble i just com tú? Fa temps que la tendresa em crema per dins, Tenint angoixa de no saber controlar aquest sentiment reprimit, Que em porta a la desesperació i ganes del gaudir, d'aquesta ferida Que dessagna cada instant en que et veig, el meu cor mesquí. Tinc desitjos de sentir els teus llavis, La teva mirada apassionada per viure cada instant de l'avui, No sabent si seràs viu demà Mentre el teu esperit ascendeix cap al regne dels àngels On tu governes, car ets Zeus l'omnipotent rei dels cels portant màgia; A tots aquells que ja no tenen el suficient coratge I en algun moment decidiren suïcidar-se, Han trobat en tú el refugi que cercaven Venerant la teva imatge mentre la teva llum Els condueix cap a l'eterna vida. Ets l'astre rei, Que corona mil galàxies On els planetes giren al teu voltant; Quan la teva energia acabi S'acabarà l'esperança ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

FÈNIX ANGELICAL

Escrita per
FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature
Publica un comentari a l'entrada
Més informació