MORIR EN VEURE LA LLUNA EIXIR
Llàgrimes com maragdes,
queien delicadament dels teus ulls;
observant el sol de mitja tarda,
adormida senties la meva escalfor.
Passejaves per la platja,
collint petxines, mirant l'horitzó;
la posta de sol rogent,
els teus cabells bellugaven ondulats
al vent.
La roba mullada, tacada de sal,
per les intranquiles aigües
de l'infinit oceà;
l'assecaves amb les teves
suaus mans.
Em miraves silenciosa,
pensaves les paraules que havies
de dir-me; no sabies
com m'afectarien i encara menys,
el que per mi senties.
El teu front brillava,
en la negror de la nit;
l'amor t'havia encès
el teu cor benvolent però
trist.
Finalment m'explicares,
que moriries en veure la lluna
de la següent nit, eixir;
em preguntares si jo et
volia acompanyar, a l'etern paradís.
Et vaig respondre amb un
rotund si.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada