EXPLOSIÓ DE SENTIMENTS
Em sento trist,
mirant el meu passat;
no sé que fer,
ni com solucionar-ho.
Tinc nostàlgia per tornar,
a la nació que deixo enrere;
la meva esquena li diu adéu,
el meu cor no sap que trobarà
quan arribi al destí final.
Penso en el que faré,
deu, o potser, quinze minuts després;
no gaudeixo del present,
ni tampoc de la vida que estic vivint.
M’enamoro de tu,
però encara no he trobat
la felicitat; pensava que estimar-te,
em solucionaria els problemes
del meu melancòlic pretèrit
i del meu futur llunyà.
Veig com la vida,
transcorre lentament;
vull eixir d’aquest malson,
per a poder estimar-te
molt millor.
La meva felicitat,
és la pintura gris;
la meva ideologia,
les tonalitats blanc i negre;
la passió per a la vida,
no té cap matís.
Sóc esclau de la llibertat,
la desgràcia és la meva amiga;
l’única cosa que em pot salvar,
és la mort, el dolor i la maldat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada