MY POEMS

FÈNIX ANGELICAL Els ocells havien cantat el dol Consumint lentament el meu ésser; Ella havia mort, deixant-me aquí sol, Però d'entre les brandes va renéixer. Va ser la sobirana de la llum, El fènix de la llei amb el seu perfum De fruits del bosc i la seva ufanor Enjoiada amb l'alba de sa blanor. Enarborava els nostres somriures, Justant amb serenor el pessimisme. Predicava l'humanitarisme. Els seus desitjos eren mos queviures: Creia que l'escunç era la vida Feta de flors de la melangia. Phoenix of the Literature

SONET A CAL CAMILO Cada cop que les festes senyalades Arriben, tu les copses ensucrades, Oferint-me dolços fets amb tendresa Que jo em menjo amb delicadesa Puix que són màgiques obres d'artista: De la tristesa en creen un somriure; És l'energia que ens falta per viure, Són les notes que un violoncel·lista Ha compost perquè algú les escolti Mentre observa les rogenques postes De sol, cada vesprada, i el transporti Pels records perduts de la seva infància. Cauen, de pluja, les primeres gotes, Ans ixo per tornar: ton do m'assacia! Phoenix of the Literature

TENDRESA HIVERNAL Embromats estaven els nostres ulls Desprès d'aquell primer bes nadalenc Puix que d'alegria, ben caramulls, Mos hàlits es glatien: l'un, pruïjenc D'efusió; l'altre, frisós de privar, Àdhuc d'incloure el teu lirisme A la seva psique, per albirar, Junts cada aurora i un magnetisme Harmoniós amb llurs pigments seràfics. Érem dos individus joànics Fruïnt dels nostres cossos en la nit: Nogensmenys un xic versàtils car ara Tu m'estimaves i adés jo t'odiava; En la llei, mos elfs s'uniren al buit. Phoenix of the Literature