MY POEMS

ESTAT OPRESSOR A trenc d'alba s'apaguen els fanals, Escoltant els aleteigs dels pardals, La gent es deixa perdre pels comerços; En els seus pensaments estan immersos. Els bulevards s'omplen de cridòries Car la ciutat s'ha aixecat en flames: Contenidors cremant i barricades; Han mort calcinades ses apòries. Corrent, s'amaguen els manifestants: Són perseguits per la policia; Al port es besen dos joves amants. Un periodista fotografia, Els actes vandàlics que presencia; La pugna fou sorgida dels bergants. Phoenix of the Literature

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature

ALEGRIA PERDUDA EN L'ANHEL FOLL DE L'OR Ets rajos tenyíen d'escarlata Sa besllum de sa lluna albina; Semblava una immensa fogata, Ambre com sa resplendor alpina. Novament he vist s'albada néixer Percebent ses onades turqueses; Es teu esperit va aparéixer D'entre sa foscor de ses tenebres. Vas ser l'harmonia d'aquell dia, Amb el teu esguard verament candent; L'acord de la teva melodia. Radiant i càlid, ha estat acollent; Em va fer recuperar l'alegria Perduda, anhelant l'or follament. Phoenix of the Literature

PRESONER DE GUERRA Es sol crepuscular s'havia post Mentre ens menaven per un congost; De cop dispars i crits tots sentírem, Recordant ses bombes, ens estremírem. Ets guies anaven uniformats; Alguns d'ells estaven ensangonats. Ens amenaçaven amb sos fusells, Tractant-nos com si fóssim sos vedells. Quan ens autràrem per descansar, La majoria volgué escapar, Ans el temor ens retingué allà. No volíem perdre la llibertat, Ni tampoc els que havíem estimat; Almenys, l'esperança, no morirà! Phoenix of the Literature

TARDOR ESPIRITUAL Aquesta horabaixa has copsat l'om Com envellia, afligint ton cor Puix que ses fulles perdien tot l'or Dansant en el vent, a ulls de tothom. Sotjant una noia de bruns cabells, Una sageta solcava el cel. Ignívoma encengué els més bells Llavis rogencs que desfeien el gel. Un somriure ocàs es dibuixà En el seu fresquívol rostre d'argent Que des del primer instant t'entendrí. La dea harmoniosa començà A teixir els mots d'un cant serafí; La tardor s'apropava lentament. Phoenix of the Literature