SUÏCIDI
Fa temps que t'enyoro,
No sé on estàs!
He perdut l'esperança,
De trobar la felicitat!
L'atzar em condueix
Cap a una mort premeditada!
M'agradaria ofegar-me,
En un riu ple d'angoixa
I dessagnar-me
En aquelles turbulentes,
Aigües de la soledat!
Mentre la crueltat humana,
Devora el meu cadàver.
Aniquilat per la maldat i la gelosia,
Observo com els corbs de l'infern
Buiden sencer el cos,
Que m'havia donat
Aquella vida miserable!
Completament devastada
Per caníbals i assassins!
L'amor ens havia abandonat,
La mort ens esperava!
Érem víctimes dels sacrificis
Que els nostres avantpassats
Sovint feien,
Per divertir-se, contemplant,
Aquella vessada sang i
Aquell podrit fetge.
Com les escenes que havien viscut
En aquella llunyana terra,
Fent batalles i empobrint
Una humanitat,
Que fou occida per sempre!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada