Passa al contingut principal

ASTRUGÀNCIA

Imatge
Escrita per
ASTRUGÀNCIA
L'escunç* és com ets foc,
Crema boscos i edificis,
Fereix persones i a vegades,
Fins hi tot, les assassina.

És omnipotent com Déu;
L'única adversitat que té és l'aigua.
L'amor no el pot aturar
Car... 
És reduït a miserables cendres,
Naixent d'aquestes odi i hostilitat.

Ens du a la misèria;
Ens enganya i fulmina,
L'avarícia i la gelosia.

Alguns no creuen en ell;
Per aquest motiu, provoquen els conflictes i les atrocitats,
Sabent que civils moriran
En sanguinàries guerres, cobejant la fam,
Mentre cerquen aliments per eixir d'aquest infern!

Posa perills en els camins més fàcils,
Perquè només sobrevisquin els més preparats de cada espècie.
És el destí que tots tenim;
Viurem o morirem prematurament?

*Escunç = > astrugància, sort, atzar (suerte, azar)
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IGNIS AMORIS

Escrita per
IGNIS AMORIS Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Ille surdus est, sed ille feminam amat, homo ab femina amatur, verba ab homine non audiuntur. Homo feminae rosam dat, hodie homo laetus est, quia femina homini osculum ardens dat, et aves in caelo volant. Homo et femina in monte sunt, et prata florentia immensa circumsistum illam, cum anima et corde homo feminam amat, quia vulnus amoris eum habet. Hodie homo rosas carpit, quia ille alicuius amore ardet, femina ad eum appropinquat et dicit: “Ignis amoris me urit”. Aarón De Balaguer
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ARNAU DELS CELS

Escrita per
ARNAU DELS CELS Perquè no puc assolir la teva divina bellesa, Ser noble i just com tú? Fa temps que la tendresa em crema per dins, Tenint angoixa de no saber controlar aquest sentiment reprimit, Que em porta a la desesperació i ganes del gaudir, d'aquesta ferida Que dessagna cada instant en que et veig, el meu cor mesquí. Tinc desitjos de sentir els teus llavis, La teva mirada apassionada per viure cada instant de l'avui, No sabent si seràs viu demà Mentre el teu esperit ascendeix cap al regne dels àngels On tu governes, car ets Zeus l'omnipotent rei dels cels portant màgia; A tots aquells que ja no tenen el suficient coratge I en algun moment decidiren suïcidar-se, Han trobat en tú el refugi que cercaven Venerant la teva imatge mentre la teva llum Els condueix cap a l'eterna vida. Ets l'astre rei, Que corona mil galàxies On els planetes giren al teu voltant; Quan la teva energia acabi S'acabarà l'esperança ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT

Escrita per
LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature
Publica un comentari a l'entrada
Més informació