LA DIVINITAT
La teva submisa mirada,
Em fa sentir el teu escalf eternament;
Acollit i abraçat per la teva ànima divina,
Cada matinada és una única relíquia.
M'agradaria passar hores junts,
Contemplant el teu ardent rostre
Ple de nits argentades, érem dues estrelles unides,
En aquell cel banyat pels batecs d'aquells hostils
I miserables cors, de la decadent humanitat!
Tú eres l'esperança que necessitàvem,
Per sufocar els malignes burgesos
Que amb els diners creaven guerres,
Per frustrar els proletaris indefensos!
Els teus llavis poètics i
La teva càlida veu,
Pronunciava mots tendres
Que feriren mon humil ésser
I la meva vil ànima,
La qual no havia pogut suportar
Infinites morts sanguinàries!
Havia decidit suïcidar-me
Per reunir-me amb tu al paradís,
On Juno ens esperava
Per calmar la nostra ira impotent
Casant-nos i estimant-nos com mai
Ho havíem fet! 
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada