TRISTES ATZAVARES A LA TEVA TOMBA
El temps passava
i tú no venies,
m'havies promès
que de seguida vindries.
La lluna eixia,
era negre nit; el sol
s'havia post
dels seus rajos fent,
el cel rogent.
La tardor s'apropava,
llàgrimes queien del cel;
resant el rèquiem,
del teu funeral.
Tons grisos, negres
i blancs; coloms
aterraven, dalt el
teu terrat.
Atzavares a la teva tomba,
t'havien posat;
els teu cabells eren punxes,
que feien sagnar,
el cor del teu amant.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada