MY POEMS

CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature

ESTAT OPRESSOR A trenc d'alba s'apaguen els fanals, Escoltant els aleteigs dels pardals, La gent es deixa perdre pels comerços; En els seus pensaments estan immersos. Els bulevards s'omplen de cridòries Car la ciutat s'ha aixecat en flames: Contenidors cremant i barricades; Han mort calcinades ses apòries. Corrent, s'amaguen els manifestants: Són perseguits per la policia; Al port es besen dos joves amants. Un periodista fotografia, Els actes vandàlics que presencia; La pugna fou sorgida dels bergants. Phoenix of the Literature

LA NOSTRA QUIMERA S'HA PANSIT Rius d'amor residual fluïen Per carrers ombrívols que espaordien Els morts que de nit es passejaven Cercant l'ansiada pau que no trobaven En aquella comunitat hostil, Inhòspita, bel·ligerant i vil; Els vampirs desitjaven governar Per la sang dels pobres poder xuclar: Van esclavitzar-nos i maltractar-nos, Els drets han decidit usurpar-nos Cruelment, menyspreant-nos ens han ferit. Per fi la quimera avui s'ha pansit Desprès del que nosaltres hem sofrit; Només els arbres van estimar-nos.  Phoenix of the Literature

ALEGRIA PERDUDA EN L'ANHEL FOLL DE L'OR Ets rajos tenyíen d'escarlata Sa besllum de sa lluna albina; Semblava una immensa fogata, Ambre com sa resplendor alpina. Novament he vist s'albada néixer Percebent ses onades turqueses; Es teu esperit va aparéixer D'entre sa foscor de ses tenebres. Vas ser l'harmonia d'aquell dia, Amb el teu esguard verament candent; L'acord de la teva melodia. Radiant i càlid, ha estat acollent; Em va fer recuperar l'alegria Perduda, anhelant l'or follament. Phoenix of the Literature

PRESONER DE GUERRA Es sol crepuscular s'havia post Mentre ens menaven per un congost; De cop dispars i crits tots sentírem, Recordant ses bombes, ens estremírem. Ets guies anaven uniformats; Alguns d'ells estaven ensangonats. Ens amenaçaven amb sos fusells, Tractant-nos com si fóssim sos vedells. Quan ens autràrem per descansar, La majoria volgué escapar, Ans el temor ens retingué allà. No volíem perdre la llibertat, Ni tampoc els que havíem estimat; Almenys, l'esperança, no morirà! Phoenix of the Literature

TARDOR ESPIRITUAL Aquesta horabaixa has copsat l'om Com envellia, afligint ton cor Puix que ses fulles perdien tot l'or Dansant en el vent, a ulls de tothom. Sotjant una noia de bruns cabells, Una sageta solcava el cel. Ignívoma encengué els més bells Llavis rogencs que desfeien el gel. Un somriure ocàs es dibuixà En el seu fresquívol rostre d'argent Que des del primer instant t'entendrí. La dea harmoniosa començà A teixir els mots d'un cant serafí; La tardor s'apropava lentament. Phoenix of the Literature

ODA A CUPIDO L'atzur auroral Que és reflectit en les aigües Cristal·lines; bellament platejades Mentre sento la remor de l'oreig Fent dansar tos daurats cabells, La tramuntana que gronxa Les nítides ones Observades per la dea Que corre lascivament privada Per la sorra que humiteja Els seus branquillons de roser, La dolça mel dels seus llavis, El robí que batega rítmicament Seguint la melodia melangiosa; El cant dels ocells, L'aleteig intrínsec de les papallones Deixant-se dur pel vent, La primavera dels seus estels Que brillen quan el cel nocturn Em du els records, De les tecles del piano Abandonat en el desert De les deixalles d'aquells somnis Que foren l'alegria dels nens Ara, vells amargats, Engolits pel buit; Pel negre, pel gris, pel blanc, Pels malsons creats, Per aquella humanitat, Podrida per l'avarícia, la gelosia, I la violència apreciades Per aquells que maltracten al poble; Titelles d...

RÍOS DE SANGRE Fluyen ríos de sangre. Flores bellas en otoño nacen. Corazones de hielo, cada tarde, Hebrios de amor en los árboles yacen. Amanece, ya, temprano. El invierno se ha ido y aún no ha llegado, Con su calor, el verano La primavera sin sus lindas golondrinas ha empezado. Bailan sin bailar, Bajo la lluvia, jóvenes parejas; Mientras la niebla cubre el mar. Como gaviotas y estrellas, Es la dulzura que sienten al bailar, Las jóvenes parejas.

SENTIMENTS A FLOR DE PELL Sentiments a flor de pell Son les imatges dels teus parents Que han lluitat per emancipar La seva nació, defensant, els seus drets I les seves llibertats. Passant les pàgines de l'àlbum, Un llibre ple de savis records, On cada pas, cada gest, cada paraula, Cada mirada, cada fet, cada alegria, Però també cada plor; Instants de la vida que han viscut, Emocions que en llàgrimes han estat guardades! Gràcies a ells estàs aquí: Has d'aprofitar cada moment Car el temps passa com les instantànies Que en un projector estàs veient. No t'has d'ensorrar en els moments difícils, Has de ser valent: Combatre el mal, fer el bé Per aportar la llavor necessària I quan esdevingui fruit Doni a la humanitat, un futur fructífer Positiu per a tots els qui habitaran Aquest bell planeta que ens estem carregant! 

MÁGICO AMOR Bajo la luna, en el mar, Abrazados en silencio, Observamos como la lluvia Cae dulcemente En el horizonte celestial. Buitres de hielo Y gaviotas de papel Se deslizan entre las lágrimas Luminosas en el cielo. Mientras el sol de madrugada Derrite el amor Como helado entre los labios Ardientes de alcohol. La pasión de los ángeles; Nuestro sueño en verano: Pasajero entre las nubes, Las manos de una linda Muchacha. Con cabellos de carbón, Bailando bajo el astro rey, En una noche De heridas y dolor, Quitándote las espinas, De una hermosa flor.  El otoño de tus ojos, La primavera de tus senos, Besándonos entre lirios, Pasamos el invierno.

LA GUERRA   Cauen bombes, Mentre civils es refugien; Alguns fan les maletes Per a poder marxar. No saben a on aniran; Ni què els espera, Estan disposats A donar la seva vida Fins l'última gota de sang. Deixen enrere, El país on han viscut; La terra que els ha acollit, Estimada amb el cor Mentre observen com amics i coneguts, Moren entre les ruïnes i les flames  Fent hostil, l'última ciutat, Que ha estat abandonada: Cada dia, nord-americans, Bombardegen, atacant, Iraq, Síria i l'Orient Mitjà...  ... Encara que alguns, plens de dubtes, S'hi neguen i ajuden als refugiats. A Europa arriben, Polítics i dirigents internacionals, Els neguen l'asil, fent-los tornar: Mal alimentats, moren de fam. Assedegats miren el cel, Amb l'esperança  De no perdre l'anhel de llibertat. Desitgen que l'atzar, Els somrigui aquest cop Per a poder passar l'hivern Mentre la neu i el gel, Cobreixen ...

LENTAMENT, CAP A LA MORT Ací, en un far costaner, Veig un mar ple de malsons La tristesa va deixant pas a l'amargor, Que lentament em fa ofegar en les aigües, Turbulentes de solitud! Un vell mariner, Navegant en un llagut De fusta d'om, coberta per la sang, De les víctimes que s'ha anat trobant Em recull, descobrint, La seva veritable identitat: És la mort, Tossuda com sempre, Decidida a acompanyar-me Cap a les portes de l'infern On el foc, les flames àcides d'amor, Redueixen a menyspreables residus, El meu cos pútrid, Entre l'últim alè de vida i el lliure albir; Una foguerada que em crema per dins! Descobreixo una llum, En la foscor que m'ha engolit: És la meva ànima, que per fi, Ha assolit el carme.

LA TAVERNA  Des d'una taverna, Bevent un vas de rom, Contemplo el Mediterrani, Brillant en l'horitzó.  Els mariners passegen per la platja El sol rogenc, ix lascivament, Mentre les ones turqueses Es mouen amb el vent! Els cafès dels passeig Es van omplint d'estrangers. Fent petar la xerrada, El temps transcorre lentament.  La nit s'aproxima, La lluna il·lumina sorneguerament Els enamorats que es banyen En les aigües de ponent. M'acabo el cafè, Fumejant, que m'han ofert, Mentre els núvols cobreixen, El cel, per fer ploure, Diminuts estels.

AMOR-ODI La brisa marina, Dolça en els teus llavis, Feia bategar mon cor solitari Mentre ens fèiem aquells besos De tendresa, apassionadament, Sota la lluna Aquelles màgiques nits En les aigües del mediterrani. Abraçats, sense dir-nos res: L'amor que sentíem; L'única cosa que ens unia. Sabíem Que la passió sentida àrdidament, Durant els primers mesos, ara recordats, Per la meva ànima, plena de ferides, Les quals només es coagularien Si ens separàvem definitivament; Si les cendres d'aquell harmoniós sentiment, Dividia els nostres cossos en pedaços Separats per la distància que ens separaria L'un al costat de l'altre, Per a morir en el lloc on ens havíem conegut. Abraçats, sense dir-nos res: L'odi que sentíem; L'única cosa que ens separava. En aquell mar ple de llàgrimes; Tu, pàl·lida com el paper, Jo, mort per dins com un covard, Car havia abandonat A la noia que més havia estimat! A fo...

¡NO ME DEJES SOLO! Estoy encerrado En una celda, esperando, La hora de reunirme  Con los buitres y las estrellas Sangrientas por las heridas De nuestra relación. ¡No me dejes solo!, Quiero ver tu tristeza, Las manos suaves que estuvieron, Entre mis dedos de carbón; Ahora, como espinas, Estan rasposas, llenas del barro Que nos hundió  En el infierno del dolor. Fuiste la luna de mi pasión, El sol de media tarde; Fuego ardiente, agua helada Olas de amargura, Rayos de amor. Pura, como el alma, te odio, Te quiero rota, pulvorienta Como aquellas noches Donde murieron jóvenes parejas En el mar corrumpido De nuestros sueños, hechos la envidia De la decadente humanidad.

  ODA A MI HERMOSA DIOSA La luz del sol, Púrpura en tus senos, Muestra la belleza De un cometa íngrimo, De una tímida azucena. Tú, mi apacible dama, De párpados discretamente plateados Y labios lujuriosamente dorados: Eres la efímera Diana; El topacio de la paz, iris de las estrellas. Quiero besar tu ternura; El Eros de mi pasión. Eternamente bajo la luna, Abrazarte en el mar De mi decepción. Llenas de melancolía, Siento tus lágrimas; La hermosura de tu tristeza, En un mundo en llamas. En el cielo oscuro, Una noche de tormenta, Observo tus ojos De fuego hechicero. Fuiste el sueño de mi alma, Durante aquellos años que terminaron. ¡Me dejaste solo ante la muerte, Sentado sobre las rocas, De las cenizas de nuestra juventud!, Olvidadas en la tumba que hiciste Antes de despedirte De la podredumbre, de mi ser Odiosamente ávaro. A la Sara Borrut Estrany, de 2n Batx B de l'Institut Eugeni D'Ors de Vilafr...

¡ANSIOSAMENTE, COMO EL MAR TE DESEO! Dos soles ígneos Brillan en tu universo, Cuatro vástagos verdes Forman gentilmente El organismo Que ansiosamente deseo. Me gustaría descubrir Lo que transmite tu mirada; Misteriosa cada dia Es un sueño de madrugada. ¡Desnúdame, abrázame! Mi cuerpo fundiéndose En el tuyo; ser uno sólo Para fluir nuestra sangre Como el agua por las cataratas, Se desliza gallardamente. Vivir en tus brazos, Sentir los latidos De un corazón solitario Partido en pedazos; Cada uno, una estrella Guiando aquellas almas Perdidas Floreciendo de tus senos Otro hermoso día De esta apacible existencia ¡Que acaba de empezar! Nuevamente, con la certeza, De regocijar... ... Mientras la luna cubre las olas Plateadas, del amar. Dedicado a Sara Borrut, con todo mi amor

¡AMARTE ES MI ÚNICO DESEO! Deseo sentir las púas Del rosal que nació dentro de tu corazón; Un cactus sangriento, el fuego ardiente, Para tener la herida Que conquistó entre la niebla La muerte afligida Aunque llena de pasión. Mi ser quemándose Entre las llamas de la noche, Tu sonrisa dolorida Fue aquella hermosa flecha: Me hundió en un sueño profundo Donde el ángel que tuve Ante mis ojos grises de tristeza De las cenizas, hizo renacer, El optimismo; Estaba falto de alegría. Luminosos astros vi En el veneno de tus latidos. Queriendo recuperar Tus manos suaves y heladas, Fundiendo nuestro espíritu Mientras anhelábamos Sobrevivir… … Ante los villanos; Las olas de dolor, Una fugaz ilusión; La rebeldía Para ser libres Y disfrutar… … De nuestro cuerpo, ¡Eternamente disuelto! Amarte… … ¡Es mi único deseo! Dedicado a Sara Borrut, con toda mi alma

EL AMOR; NUESTRA PASIÓN Llegó el invierno; Tu gemías de dolor, El fuego en tus mejillas ardía Mientras del alma florecía La primavera de nuestra pasión. Latiente como el mar, Libre como los pájaros, Tu corazón Era una estrella plateada. Te amaba, Soñaba en ti, Deseaba estar a tu lado Encerrado en aquella celda Que no me dejaba vivir. Esperando, La sonrisa que me hacía feliz; Antes, De adorar la muerte; Entre mis manos, El futuro hecho la escoria; De aquellos lobos, De aquellos cuervos, Del mar de nuestro miedo, Impidiendonos avanzar, En el bosque de nuestros deseos. Tus ojos fugaces; El reloj del tiempo. La sangre rojiza; La fuerza: Seguiremos siendo esclavos De aquél sentimiento prohibido.