Salta al contingut principal

PRESONER DE GUERRA

Imatge
Escrita per
PRESONER DE GUERRA

Es sol crepuscular s'havia post
Mentre ens menaven per un congost;
De cop dispars i crits tots sentírem,
Recordant ses bombes, ens estremírem.

Ets guies anaven uniformats;
Alguns d'ells estaven ensangonats.
Ens amenaçaven amb sos fusells,
Tractant-nos com si fóssim sos vedells.

Quan ens autràrem per descansar,
La majoria volgué escapar,
Ans el temor ens retingué allà.

No volíem perdre la llibertat,
Ni tampoc els que havíem estimat;
Almenys, l'esperança, no morirà!

Phoenix of the Literature
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CIRERER AFRODISÍAC

Escrita per
CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

TENDRESA HIVERNAL

Escrita per
TENDRESA HIVERNAL Embromats estaven els nostres ulls Desprès d'aquell primer bes nadalenc Puix que d'alegria, ben caramulls, Mos hàlits es glatien: l'un, pruïjenc D'efusió; l'altre, frisós de privar, Àdhuc d'incloure el teu lirisme A la seva psique, per albirar, Junts cada aurora i un magnetisme Harmoniós amb llurs pigments seràfics. Érem dos individus joànics Fruïnt dels nostres cossos en la nit: Nogensmenys un xic versàtils car ara Tu m'estimaves i adés jo t'odiava; En la llei, mos elfs s'uniren al buit. Phoenix of the Literature
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

SONET A CAL CAMILO

Escrita per
SONET A CAL CAMILO Cada cop que les festes senyalades Arriben, tu les copses ensucrades, Oferint-me dolços fets amb tendresa Que jo em menjo amb delicadesa Puix que són màgiques obres d'artista: De la tristesa en creen un somriure; És l'energia que ens falta per viure, Són les notes que un violoncel·lista Ha compost perquè algú les escolti Mentre observa les rogenques postes De sol, cada vesprada, i el transporti Pels records perduts de la seva infància. Cauen, de pluja, les primeres gotes, Ans ixo per tornar: ton do m'assacia! Phoenix of the Literature
Publica un comentari a l'entrada
Més informació