Salta al contingut principal

¡AMARTE ES MI ÚNICO DESEO!

¡AMARTE ES MI ÚNICO DESEO!
Deseo sentir las púas
Del rosal que nació dentro de tu corazón;
Un cactus sangriento, el fuego ardiente,
Para tener la herida
Que conquistó entre la niebla
La muerte afligida
Aunque llena de pasión.

Mi ser quemándose
Entre las llamas de la noche,
Tu sonrisa dolorida
Fue aquella hermosa flecha:
Me hundió en un sueño profundo
Donde el ángel que tuve
Ante mis ojos grises de tristeza
De las cenizas, hizo renacer,
El optimismo;
Estaba falto de alegría.

Luminosos astros vi
En el veneno de tus latidos.

Queriendo recuperar
Tus manos suaves y heladas,
Fundiendo nuestro espíritu
Mientras anhelábamos
Sobrevivir…
… Ante los villanos;
Las olas de dolor,
Una fugaz ilusión;
La rebeldía
Para ser libres
Y disfrutar…
… De nuestro cuerpo,
¡Eternamente disuelto!

Amarte…
… ¡Es mi único deseo!

Dedicado a Sara Borrut, con toda mi alma










Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CIRERER AFRODISÍAC

CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature

TENDRESA HIVERNAL

TENDRESA HIVERNAL Embromats estaven els nostres ulls Desprès d'aquell primer bes nadalenc Puix que d'alegria, ben caramulls, Mos hàlits es glatien: l'un, pruïjenc D'efusió; l'altre, frisós de privar, Àdhuc d'incloure el teu lirisme A la seva psique, per albirar, Junts cada aurora i un magnetisme Harmoniós amb llurs pigments seràfics. Érem dos individus joànics Fruïnt dels nostres cossos en la nit: Nogensmenys un xic versàtils car ara Tu m'estimaves i adés jo t'odiava; En la llei, mos elfs s'uniren al buit. Phoenix of the Literature

SONET A CAL CAMILO

SONET A CAL CAMILO Cada cop que les festes senyalades Arriben, tu les copses ensucrades, Oferint-me dolços fets amb tendresa Que jo em menjo amb delicadesa Puix que són màgiques obres d'artista: De la tristesa en creen un somriure; És l'energia que ens falta per viure, Són les notes que un violoncel·lista Ha compost perquè algú les escolti Mentre observa les rogenques postes De sol, cada vesprada, i el transporti Pels records perduts de la seva infància. Cauen, de pluja, les primeres gotes, Ans ixo per tornar: ton do m'assacia! Phoenix of the Literature