Salta al contingut principal

SENTIMENTS A FLOR DE PELL

SENTIMENTS A FLOR DE PELL
Sentiments a flor de pell
Son les imatges dels teus parents
Que han lluitat per emancipar
La seva nació, defensant, els seus drets
I les seves llibertats.

Passant les pàgines de l'àlbum,
Un llibre ple de savis records,
On cada pas, cada gest, cada paraula,
Cada mirada, cada fet, cada alegria,
Però també cada plor;
Instants de la vida que han viscut,
Emocions que en llàgrimes han estat guardades!

Gràcies a ells estàs aquí:
Has d'aprofitar cada moment
Car el temps passa com les instantànies
Que en un projector estàs veient.

No t'has d'ensorrar en els moments difícils,
Has de ser valent:
Combatre el mal, fer el bé
Per aportar la llavor necessària
I quan esdevingui fruit
Doni a la humanitat, un futur fructífer
Positiu per a tots els qui habitaran
Aquest bell planeta que ens estem carregant! 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CIRERER AFRODISÍAC

CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature

TENDRESA HIVERNAL

TENDRESA HIVERNAL Embromats estaven els nostres ulls Desprès d'aquell primer bes nadalenc Puix que d'alegria, ben caramulls, Mos hàlits es glatien: l'un, pruïjenc D'efusió; l'altre, frisós de privar, Àdhuc d'incloure el teu lirisme A la seva psique, per albirar, Junts cada aurora i un magnetisme Harmoniós amb llurs pigments seràfics. Érem dos individus joànics Fruïnt dels nostres cossos en la nit: Nogensmenys un xic versàtils car ara Tu m'estimaves i adés jo t'odiava; En la llei, mos elfs s'uniren al buit. Phoenix of the Literature

SONET A CAL CAMILO

SONET A CAL CAMILO Cada cop que les festes senyalades Arriben, tu les copses ensucrades, Oferint-me dolços fets amb tendresa Que jo em menjo amb delicadesa Puix que són màgiques obres d'artista: De la tristesa en creen un somriure; És l'energia que ens falta per viure, Són les notes que un violoncel·lista Ha compost perquè algú les escolti Mentre observa les rogenques postes De sol, cada vesprada, i el transporti Pels records perduts de la seva infància. Cauen, de pluja, les primeres gotes, Ans ixo per tornar: ton do m'assacia! Phoenix of the Literature