Salta al contingut principal

ODA A MI HERMOSA DIOSA

 ODA A MI HERMOSA DIOSA
La luz del sol,
Púrpura en tus senos,
Muestra la belleza
De un cometa íngrimo,
De una tímida azucena.

Tú, mi apacible dama,
De párpados discretamente plateados
Y labios lujuriosamente dorados:
Eres la efímera Diana;
El topacio de la paz, iris de las estrellas.

Quiero besar tu ternura;
El Eros de mi pasión.
Eternamente bajo la luna,
Abrazarte en el mar
De mi decepción.

Llenas de melancolía,
Siento tus lágrimas;
La hermosura de tu tristeza,
En un mundo en llamas.

En el cielo oscuro,
Una noche de tormenta,
Observo tus ojos
De fuego hechicero.

Fuiste el sueño de mi alma,
Durante aquellos años que terminaron.
¡Me dejaste solo ante la muerte,
Sentado sobre las rocas,
De las cenizas de nuestra juventud!,
Olvidadas en la tumba que hiciste
Antes de despedirte
De la podredumbre, de mi ser
Odiosamente ávaro.


A la Sara Borrut Estrany, de 2n Batx B de l'Institut Eugeni D'Ors de Vilafranca del Penedès (Curs 2018-19).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CIRERER AFRODISÍAC

CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature

TENDRESA HIVERNAL

TENDRESA HIVERNAL Embromats estaven els nostres ulls Desprès d'aquell primer bes nadalenc Puix que d'alegria, ben caramulls, Mos hàlits es glatien: l'un, pruïjenc D'efusió; l'altre, frisós de privar, Àdhuc d'incloure el teu lirisme A la seva psique, per albirar, Junts cada aurora i un magnetisme Harmoniós amb llurs pigments seràfics. Érem dos individus joànics Fruïnt dels nostres cossos en la nit: Nogensmenys un xic versàtils car ara Tu m'estimaves i adés jo t'odiava; En la llei, mos elfs s'uniren al buit. Phoenix of the Literature

SONET A CAL CAMILO

SONET A CAL CAMILO Cada cop que les festes senyalades Arriben, tu les copses ensucrades, Oferint-me dolços fets amb tendresa Que jo em menjo amb delicadesa Puix que són màgiques obres d'artista: De la tristesa en creen un somriure; És l'energia que ens falta per viure, Són les notes que un violoncel·lista Ha compost perquè algú les escolti Mentre observa les rogenques postes De sol, cada vesprada, i el transporti Pels records perduts de la seva infància. Cauen, de pluja, les primeres gotes, Ans ixo per tornar: ton do m'assacia! Phoenix of the Literature