Salta al contingut principal

¡NO ME DEJES SOLO!

¡NO ME DEJES SOLO!
Estoy encerrado
En una celda, esperando,
La hora de reunirme 
Con los buitres y las estrellas
Sangrientas por las heridas
De nuestra relación.

¡No me dejes solo!,
Quiero ver tu tristeza,
Las manos suaves que estuvieron,
Entre mis dedos de carbón;
Ahora, como espinas,
Estan rasposas, llenas del barro
Que nos hundió 
En el infierno del dolor.

Fuiste la luna de mi pasión,
El sol de media tarde;
Fuego ardiente, agua helada
Olas de amargura,
Rayos de amor.

Pura, como el alma, te odio,
Te quiero rota, pulvorienta
Como aquellas noches
Donde murieron jóvenes parejas
En el mar corrumpido
De nuestros sueños, hechos la envidia
De la decadente humanidad.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CIRERER AFRODISÍAC

CIRERER AFRODISÍAC Al jardí ha florit un cirerer De flors blanques com les d'un llimoner; Desprèn una aroma tendrívola Ans la seva llum sigui asprívola. És una esotèrica estrella Perseguint la llustror de sa rosella Frueix del vol com un aucell lliure Malgrat no saber feliçment viure. Tots el condemnen, tots el rebutgen Quan és acusat d'ésser il·legal I neguen que pugui ésser lleial. La cobejança el converteix en odi, L'èter lluita perquè no s'acomodi I obté el gris típicament hivernal. Phoenix of the  Literature

TENDRESA HIVERNAL

TENDRESA HIVERNAL Embromats estaven els nostres ulls Desprès d'aquell primer bes nadalenc Puix que d'alegria, ben caramulls, Mos hàlits es glatien: l'un, pruïjenc D'efusió; l'altre, frisós de privar, Àdhuc d'incloure el teu lirisme A la seva psique, per albirar, Junts cada aurora i un magnetisme Harmoniós amb llurs pigments seràfics. Érem dos individus joànics Fruïnt dels nostres cossos en la nit: Nogensmenys un xic versàtils car ara Tu m'estimaves i adés jo t'odiava; En la llei, mos elfs s'uniren al buit. Phoenix of the Literature

SONET A CAL CAMILO

SONET A CAL CAMILO Cada cop que les festes senyalades Arriben, tu les copses ensucrades, Oferint-me dolços fets amb tendresa Que jo em menjo amb delicadesa Puix que són màgiques obres d'artista: De la tristesa en creen un somriure; És l'energia que ens falta per viure, Són les notes que un violoncel·lista Ha compost perquè algú les escolti Mentre observa les rogenques postes De sol, cada vesprada, i el transporti Pels records perduts de la seva infància. Cauen, de pluja, les primeres gotes, Ans ixo per tornar: ton do m'assacia! Phoenix of the Literature