MEMENTO MORI Quan s’apropa la tardor, és el temps de morir; no tens la joventut que tenies ahir, ni tampoc la bellor. La pluja et fa deprimir, trist i sol et quedes a casa; és l’hora de fingir, l’amargor que tens acomulada. Plora, riu; l’atzar t’ho demana, trenca la seriositat que tens a dins i mor com Déu mana! Aprofita els últims matins, abans d’aconseguir la bonança; veient com creixen els teus nins.