MY POEMS

PRUNUS ARMENIACA Dolç albercoc, que omples l’estómac; aiguós fruit, que m’ha donat aquest centenari arbre. Prunus armeniaca en llatí, en català albercoquer ; perquè tants noms per a un simple arbrissó? Per a un ensucrat tresor? Ens dóna els seus fruits, ara que és estiu; occita la set i ens calma la fam; la innata i   delerosa fam! Dolç albercoc, que omples l’estómac; aiguós fruit, que m’ha donat aquest centenari arbre. Petit arbret, conreat arreu; provens de la Xina, com el bell taronger florit. A la primavera, les teves flors blanques, naixen de les teves delicades branques; t’assembles al citris sinensis , encara que no siguin ataronjats. El teu fruit és vermellós, roig com el sol; vermell com la sang, rogent com lo cell del matí. Dolç albercoc, que omples l’estómac; aiguós fruit, que m’ha donat aquest centenari arbre.

CITRIS SINENSIS Belles flors de taronger, totes elles, blanques, cobreixen un perfumat herbasseguer. Entre els núvols, un sol radiant; pels seus rajos, és il·luminat. Els seus fruits en sorgir, ataronjats per fora i per dins; atrauen pit-roigs i esparvers, que volen per aquestes tranquil·les i misterioses contrades. Belles flors de taronger, totes elles, blanques, cobreixen un perfumat herbasseguer. Ja siguin àcides o dolces, les taronges són sucoses. De l’olor que desprenen les tarongines, es fan perfums i medicines. Belles flors de taronger, totes elles, blanques, cobreixen un perfumat herbasseguer.

OH, BELLA ALBADA! Oh bella albada; ets el cel obscur, il·luminat per la lluna plena de   la matinada! Passejo escoltant una dolça melodia: la cresta de les onades, fent emmergir, amb el seu so plàcid, els còdols i les roques condescendentment esquerpades. Ets la Venus dels mariners, una rosa de mil petals perfumats; les seves espines com fletxes en un buirac: una tija verda amb fulles, cada una representant dos-cents  mil enamorats. El més càndid record, les hores més plàcides abans de la mort. L’esperit d’un àngel, els cabells de la meva enamorada; un florit llimoner, al vell mitj d’un bosc d’espesos ametllers. Oh bella albada; ets el cel obscur, il·luminat per la lluna plena de   la matinada!